Pa de pessic doble: vainilla i xocolata

Avui aprofito ‘La Semana del ahorro d’Ofertia’ per posar-vos aquesta recepta que vaig fer fa uns dies! Moltes vegades, fent pastissos, em sobren clares d’ou o rovells, miques de nata líquida, etc. Però sempre hi ha manera d’aprofitar-les! Tingueu en compte que hi ha receptes per tot, així que quan us passi, busqueu-ne enlloc de llençar les sobres!

Al blog Ofertia, tota aquesta setmana han estat penjant consells referents a ‘La Semana del ahorro’, podeu consultar els seus consells aquí.

Aquest pastís està fet de dos pans de pessic, un de vainilla i un de xocolata. La gràcia està en que el de vainilla és perfecte per aprofitar clares d’ou i culs de nata líquida que ens quedin a la nevera abans que es facin malbé i els haguem de llençar! En aquest cas és un pastís doble, però només el de vainilla estava ben bo!

Imatge

Imatge

Ingredients:

Pel pa de pessic de vainilla:

· 5 clares d’ou

· 75 gr de nata líquida

· 150 gr de sucre

· 150 gr de farina

· 1 sobre de llevat tipus Royal

· 2 cullerades petites (de cafè) de vainilla en pols

Pel pa de pessic de xocolata:

· 3 ous

· 100 gr de farina

· 40 gr de cacau en pols

· 100 gr de sucre

· 1/2 got de llet

· 50 gr de mantega a temperatura ambient

· 1 sobre de llevat tipus Royal

Per la cobertura:

· 375 gr de xocolata negra

· 188 gr de mantega

· 50 gr de sucre glaç

Imatge

S’escalfa el forn a 180ºC.

Es baten les clares a punt de neu fins que siguin ben fortes. D’altra banda, es mescla la farina amb el sucre i el llevat. Afegim la nata líquida a les clares remenant amb una cullera, vigilant de no fer-les baixar. A continuació, afegim 2 o 3 cullerades de la mescla de sucre, farina i llevat i les incorporem remenant amb suavitat. Repetim el procés fins que s’acabi. Per últim, afegim la vainilla en pols.

Untem el motlle amb esprai antiadherent i hi aboquem la massa. Ho enfornem uns 35 minuts, o fins que en punxar, l’escuradents surti net.

Per a fer el pa de pessic de xocolata, separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb el sucrei, quan la mescla sigui blanquinosa i hagi augmentat el seu volum, hi afegim la mantega (a temperatura ambient!!!) i seguim batent fins que la massa sigui homegènia. Després, hi tirem el mig got de llet i remenem. Mesclem, en un altre bol, la farina, el cacu en pols i el llevat i ho anem afegint a la mescla amb l’ajuda d’una cullera o espàtula. La mescla ha de ser força densa. Al final, muntem les clares a punt de neu ben fortes i les afegim en dues o tres vegades a la mescla intentant no fer-les baixar. D’aquesta manera, quedarà molt esponjós!

Posem la mescla en un motlle untat amb mantega o amb esprai i l’enfornem també uns 35 minuts.

Per a fer la cobertura de xocolata, primer desdem la xocolata al bany Maria, vigilant que no ens caigui aigua a dins. Després, fem una crema de mantega batent-la juntament amb el sucre glaç amb la batedora elèctrica. Quan la xocolata és tèbia o freda, la tirem a la crema de mantega i remenem fins que quedi ben incorporat.

Posem un pa de pessic en un plat i al damunt hi posem crema de xocolata per a enganxar-hi el segon pa de pessic. Quan els tinguem un sobre l’altre, els cobrim amb la crema de xocolata amb una espàtula. No és una crema líquida que quedi brillant, i un cop cobert no s’ha de guardar a la nevera ja que no ha d’endurir-se la cobertura.

En aquest cas vaig decorar-ho amb Lacasitos, perquè era per a nens, però ja sabeu: al vostre gust!!! I vosaltres, com ho feu per aprofitar els ingredients de la nevera?

Anuncis

Pavlova amb gerds o xocolata

Hola! Després de bastants dies d’absència, ara estic força animada i amb ganes (i temps, que és l’important!) de cuinar. Ahir a la nit vam fer sopar amb les meves amigues per celebrar el meu aniversari i vaig voler provar de fer aquest postre, que havia vist a Pinterest! No vaig mirar la recepta, perquè és merenga amb nata, així que vaig fer una merenga francesa i les formes dels cors a ull, i van quedar prou bé, no?

Imatge

Imatge

Imatge

Ingredients:

3 clares d’ou a temperatura ambient

190 gr de sucre

1 polsim de sal

Nata líquida per muntar

Sucre glaç (al gust, és per la nata)

Gerds

Xocolata per desfer

Primer de tot es prepara el merenga. En aquest cas, vaig fer merenga francès: es baten les clares d’ou amb el polsim de sal (que ajuda a qu emuntin millor) a punt de neu -ben fortes!- i quan ja estan s’hi afegeix el sucre poc a poc, a mode de pluja, i seguim batent dos minuts més.

Tinc un amic que és mestre pastisser i em va explicar com fer merenga italià, que queda amb una textura genial, molt fi i no es trenca! Jo encara el tinc pendent, perquè fins fa poc no tenia termòmetre de cuina, però us deixo les seves indicacions per si us animeu! 😉 Per fer-lo, una vegada tenim el merenga francès fet, posem a bullir 100 gr d’aigua i 333 gr de sucre (la proporció és un Kg de sucre per 300 gr d’aigua, però en aquest cas no necessitem tanta quantitat) per fer un almívar, fins que arribi a 118º-120ºC en el termòmetre. En aquest moment, quan encara és calent, ho afegim poc a poc i en forma de fil al merenga francès batent fins que quedi ben incorporat. Ho deixem refredar a temperatura ambient i ja el tenim llest per utilitzar.

Una vegada tenim el merenga fet, el posem dins d’una mànega pastissera i el repartim en forma de cor sobre un paper de forn o silpat untat amb una mica de mantega (per assegurar que no se’ns enganxi). Podeu dibuixar els cors en el paper de forn perquè us sigui més fàcil fer les formes, però recordeu girar-lo per tal que la merenga no toqui el llapis! Una vegada tenim els cors fets, ho posem al forn, prèviament escalfat, a 170ºC durant uns 30 minuts. Per saber si estan fets, han d’estar una mica daurats i desenganxar-se fàcilment de la superfície. Ho retirem del forn i ho deixem refredar a temperatura ambient.

Poca estona abans de servir-ho, muntem la nata i hi afegim sucre glaç al gust. Recordeu que per muntar la nata ha de ser molt freda (i si el bol i les barnilles de la batedora elèctrica també ho estan, us muntarà millor!). Repartim la nata per sobre dels merengues, amb mànega o bé amb una espàtula i ho decorem amb gerds i una mica de sucre glaç al damunt.

També podeu fer pavloves amb xocolata, com aquesta genial idea que vaig veure a L’amor omple neveres: abans de servir desfeu xocolata i la repartiu per sobre la nata. A més, podeu afegir-hi xocolata ratllada, en el meu cas no vaig fer-ho i ja van quedar boníssims!

Cupcakes Oreo

Esmorzar a la feina

Aquest post em fa especial il·lusió! Avui faig 23 anys i he dut esmorzar a la feina, i no només ha tingut molt d’èxit sinó que a més, he tingut regalet i estic molt contenta! Totes les pràctiques fossin com aquestes!!!

He portat aquests cupcakes i magdalenes (penjaré la recepta demà), i vaig fer més magdalenes que cupcakes, perquè sempre triomfen més… però la veritat és que tot va volar!

Aquests cupcakes són facilíssims i el gust és com d’Oreo! No embafen molt (tenint en compte que són cupcakes, clar!), així que tot i no ser gaire fan d’aquest dolç, us el recomano molt!!! Us animeu?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ingredients:

Per les magdalenes de xocolata:

160 gr de farina

70 gr cacau pur en pols

Una cullerada petita de llevat tipus Royal

30 gr de cacau dur (tipus xocolata Nestlé Postres)

115 gr de mantega (a temperatura ambient)

1 got de sucre

2 ous

1/2 got de llet

1 cullerada petita de vainilla en pols

Pel frosting:

1/2 mida de got de Crisco

250 gr de sucre glaç

42,5 gr de nata líquida

un polsim de sal

Per a fer les magdalenes es pre-escalfa el forn a 175ºC.

Es barregen primer la farina, el cacau pur en pols i el llevat. Després s’hi afegeix el cacau dur trossejat ben petit.

D’altra banda, amb la batedora elèctrica es bat la mantega amb el sucre fins que quedi ben incorporat. És important que la mantega estigui a temperatura ambient, i posar-la al microones no funciona! Deixa anar oli i la textura no és la mateixa. Si la talleu a trossos petits és més fàcil. Sense deixar de batre, s’hi afegeixen els ous fins que quedin ben incorporats, i la vainilla en pols. A continuació, afegim la llet i baixem la potència de la batedora. Una vegada integrada la llet, afegim la mescla de farina i cacau i ho remenem amb l’ajut d’una cullera o espàtula fins que quedi ben homogeno. És millor no afegir-ho tot al mateix moment, sinó fer-ho en dues o tres vegades, és més fàcil de mesclar-ho amb la cullera o espàtula.

S’omplen els motlles de paper per a magdalenes i es posen dins del forn. Si teniu aquest tipus de motlle va molt bé, perquè de vegades els papers de magdalenes són massa fins i s’obren i les magdalenes no queden rodonetes. Si poseu els papers dins d’aquest motlle us quedaran perfectes!

Les enfornem durant uns 20 minuts, o fins que hagin pujat una mica i quan les punxem, l’escuradents surti sec. Aquestes magdalenes són per fer cupcakes, per tant, pugen però queden planes de dalt per poder-hi posar el frosting.

El frosting que vaig fer és el mateix que vaig utilitzar en aquesta recepta, però hi ha moltíssimes altres receptes que podeu fer, al vostre gust! En aquest cas, el bescuit de xocolata era molt bo i quedava molt bé amb el frosting blanc amb gust de la crema de les galetes Oreo! El vaig posar amb una mànega pastissera amb una boquilla ben ample, i al final, ho vaig decorar amb fideus de xocolata! Una recepta boníssima pels amants de la xocolata Que aprofiti!

Layer cake de xocolata amb frosting blanc

Hola! Aquest post l’hauria d’haver publicat el dissabte, però no he tingut temps fins avui! Entre el Bcn&Cake i les mil coses que havia de fer no he pogut! El dia 24 de novembre la meva amiga Carla va fer 23 anys i vam celebrar-ho divendres passat. Durant tota la setmana pensava en quin pastís podria fer… A ella li encanten els dolços americans: cupcakes, pastissos amb fondant, cookies decorades, etc. L’any passat li vam fer un pastís de dos pisos cobert amb fondant (algun dia us el penjaré!), així que aquest any vaig optar per aquest layer cake.

Imatge

Imatge

Ingredients:

Pel pa de pessic:

6 ous

400 gr de xocolata negra

330 gr de mantega

110 gr de sucre

70 gr de farina

20 gr d’impulsor tipus Royal

 

Pel frosting blanc:

1 mida de got de Crisco (uns 200 gr aproximadament)

500 gr de sucre glaç

85 gr de nata per muntar

5 gr de sal

 

Aquesta recepta de pa de pessic de xocolata l’he tret del Pastís de xocolata, xocolata de Cuina per llaminers, però he variat les mesures.

Es pre-escalfa el forn a 150ºC.

S’han de preparar dos bescuits. Primer de tot es posa la xocolata (200 gr) i la mantega (165 gr) a foc baix fins que estigui totalment desfetes i la mescla sigui homogènia i brillant. Es reserva. D’altra banda, es separen les clares (3 ous) dels rovells i es baten els rovells amb el sucre (55 gr) fins que quedi una massa blanquinosa i hagi augmentat el seu volum. S’afegeix la mescla de la xocolata als rovells amb el sucre, poc a poc i remenant suaument (compte si la xocolata encara és molt calenta, es poden prendre els ous!). Quan estigui perfectament incorporat, s’hi afegeix la farina (35 gr) i l’impulsor (20 gr) prèviament tamisats. Jo això mai ho faig amb batedora elèctrica, utilitzo una batedora manual. Finalment, es munten les clares a punt de neu, ben fortes (això sí amb elèctric, si no us estareu hores!) i s’afegeixen en tres vegades a la mescla tot fent moviments suaus i envolvents procurant no fer baixar les clares. S’unta un motlle amb mantega o amb spary anti-adherent (per fi ja tinc el meu, vaig comprar-lo al Bcn&Cake), s’aboca la mescla al motlle i s’enforna durant uns 30-35 minuts, fins que d’escuradents surti sec.

Una vegada cuit, es treu del forn i passada una estona es desemmotlla i es reserva. Es repeteix el procés per fer el segon pa de pessic.

Fer el frosting és molt senzill: podeu fer-ho amb batedora elèctrica, amb KitchenAid o altres marques, amb Thermomix, o fins i tot amb una liquadora. En aquest cas, vaig fer-ho a casa d’una amiga així que vaig poder utilitzar la Thermo.

Es posa el Crisco (una mena de mantega vegetal americana) en el got i es bat a velocitat baixa durant uns segons de manera que quedi més suau i manejable. S’hi va afegint el sucre sense deixar de batre a velocitat mitja. És molt de sucre per poc Crisco, per tant possiblement haureu d’ajudar-vos amb una espàtula per anar retirant el sucre que queda per les parets del bol i fer que s’incorpori. Una vegada està ben incorporat s’hi afegeix la sal i es continua batent, i a continuació la nata, i s’augmenta la potència a alta. Podeu afegir-hi extracte de vainilla o l’algun altre gust, o no posar-hi res més. Jo en aquest cas vaig deixar-lo tal qual i era boníssim!

Una vegada tingueu el frosting fet, que us agradi la textura, podeu cobrir el pastís. Entre els dos pans de pessic es fa una capa de frosting, i després, els cobrim tant com vulguem amb l’ajut d’una espàtula. Si voleu que us quedi súper llis, recomano fer una primera capa prima, el més llisa possible i posar el pastís a la nevera o al congelador uns minuts, fins que s’endureixi la capa de frosting. Després, el traieu i li poseu més quantitat i us ajudeu amb pales i espàtules, d’aquesta manera podreu fer-li una superfície llisa i sense endur-vos engrunes de pa de pessic.

En aquest cas jo no vaig fer-ho llis, perquè a la Carla li agrada així, que faci aigües, perquè diu que d’aquesta manera sembla més casolà! Una vegada cobert, vaig ratllar xocolata negra i la vaig posar al damunt per decorar. Per a mantenir-lo, no el poseu dins la nevera!

És un pastís molt recomanable pels amants de les coses molt dolces… però és una bomba! A veure si us animeu!  😉

Macarons de tardor

Fa temps que volia fer Macaros, un dolç francès boníssim! Però sempre havia sentit que era força difícil de fer i per això vaig decidir anar a fer un taller demostratiu al Milar Paloma de Terrassa, on fan cursos i tallers molt interessants i pengen les receptes a la seva web.

Aquesta recepta és de les més senzilles que he vist de Macarons i per això m’hi vaig atrevir. Però evidentment té truc, i està en aconseguir la textura i en la cocció.

Imatge

Imatge

Ingredients

Pels macarons:

3 clares d’ou

200 gr d’icing sugar

30 gr de sucre normal

125 gr de farina d’ametlla

Pel farcit de ganache de xocolata:

200 gr xocolata negra

200 gr de nata líquida

Aquesta recepta és millor preparar-la el dia abans de consumir-la.

Imatge

El primer de tot és muntar les clares a punt de neu, ben fermes comprovant que no es moguin si girem el bol. Amb uns 5 minuts normalment s’aconsegueix (foto 1). Jo vaig utilitzar clares pasteuritzades perquè al taller van fer-ho així. Ja sé que en pastissera no són gaire vàlides aquestes clares, a més, en el cas dels Macarons normalment s’utilitzen clares naturals i es deixen envellir a la nevera abans d’utilitzar. De totes maneres, per ser la meva primera vegada amb els Macarons, vaig optar pel més fàcil. Una vegada tenim les clares muntades hi afegim el sucre normal a mode de pluja, sense deixar de batre.

Tamisem l’icing sugar i la farina d’ametlla i afegim una cullerada gran de cada a les clares muntades (foto 2). Amb una espàtula fem moviments envolvents molt suaus (amb compte de no fer baixar les clares) fins que quedi ben integrat. Podeu anar-ho fent amb forma de 8. I repetim el procés fins que s’acabi tot l’icing sugar i la farina d’ametlla. També es pot utilizar sucre glaç, però l’icing sugar és més fi.

Si volem posar-hi colorants o essències d’algun gust, aquest és el moment. És recomanable utilizar els colorants en pasta (Wilton en té de tots els colors!), per no alterar la textura del macaró, ja que és el secret bàsic perquè surti bé. Recordeu, que per utilizar els colorants en pasta ho fem amb un escuradents nou cada vegada que vulguem posar més colorant, ja que si no, el contaminarem.

Quan ja tenim la massa feta la posem dins d’una mànega pastissera per a fer les formes dels Macarons. També es pot utilizar el biberó rodó Lekué si el teniu. Hi ha diefrents opcions: descarregar-nos una plantilla d’Internet i calcar-la a un paper de forn, dibuixar les formes amb un tap d’ampolla d’aigua (així és com vaig fer-ho jo, foto 3), o utilizar la plantilla de Lekué qui la tingui (de fet la venen juntament amb el biberó rodó: Kit Macarons). Si dibuixeu en el paper de forn, quan el poseu a la safata feu-ho cara avall, de manera que la massa de Macarons no estigui en contacte amb el llapis.

Posem el paper de forn o plantilla dins de la safata plana de forn (per evitar haver de moure-ho una vegada hi hagi la massa al damunt, perquè no se’ns desfacin les formes) i amb la mànega pastissera fem les formes dels Macarons. Si volem decorar-ho, ara és el moment. Jo vaig espolvorejar-los amb cacau en pols. Una vegada preparats, s’han de deixar reposar a temperatura ambient. Quanta estona? Cadascú diu la seva: hi ha qui diu només una hora, hi ha qui ho deixa quatre hores i hi ha qui ho fa d’un dia per l’altre. El tema és que quedi la part superficial dura, que en tocar-ho amb el dit (tampoc cal aixafar-ho fort!) no es marqui ni se’ns embruti el dit. Jo vaig fer-ho d’un dia per l’altre.

Una vegada han reposat els Macarons crus, els enfornem. Pre-escalfem el forn a 160ºC. L’estona de cocció és un altre misteri: hi ha moltes opinions diferents pel que he vist. La recepta que segueixo diu que són 10 minuts. Passada la meitat del temps de cocció, als Macarons els surt una espècie de peu, a la base de bombolles d’aire. Quan els traiem del forn els deixem refredar a temperatura ambient i quan ja són freds, es poden retirar fàcilment del paper i ja estan a punt per farcir.

Jo vaig farcir-los de ganache de xocolata, que s’ha de preparar el dia abans. Es posa la nata a un cassó al foc i quan arrenca al bull es tira al damunt de la xocolata trossejada i es remena fins a obtenir una mescla homogènia i ben brillant. Es reserva dins d’un tupper hermètic (dins la nevera si fa calor). Quan tenim els Macarons cuits, posem la ganache dins una mànega pastissera i els farcim. Probablement us en sobrarà, la podeu conservar congelada fins a dos mesos.

Els Macarons també es poden farcir amb melmelades, qualsevol tipus de frosting o de buttercream… al vostre gust! Es pot jugar amb els colors i gustos dels Macarons i fer combinacions boníssimes. Com que no estic 100% satisfeta d’aquests Macarons, d’aquí un temps m’hi tornaré a posar i provaré coses noves.

Els Macarons es reserven a la nevera, dins d’un tupper amb paper de forn perquè no s’enganxin entre ells, i duren fins a tres dies. En el meu cas, van millorar després de passar unes hores a la nevera. Si no els heu de consumir tots, també podeu congelar-los.

Pastís de xocolata i ametlla sense farina

Feia dies que volia fer alguna recepta de xocolata que no hagués fet mai i aquest dissabte vaig tenir un sopar amb les meves amigues, perquè l’Eli, que viu a Madrid, va venir a fer-nos una visita. Així que era l’ocasió perfecta! A més, feia temps que volia utilitzar ametlla mòlta, perquè les receptes que en porten normalment queden boníssimes! Vaig fer un pastís de xocolata que queda força baixet i és dens, però als que ens agrada la xocolata ja ens va bé! ; )

Podríem dir que queda per l’estil del brownie. (Era la nit, i no vaig poder fer les fotos amb la llum del dia, però espero que pugueu veure-ho bé igualment!)

Ingredients:

250 gr de xocolata negra

un polsim de sal

4 ous

50 gr d’ametlla mòlta

100 gr de sucre

Nata per muntar

Sucre glaç

Cacau en pols

Pre-escalfem el forn a 160ºC.

Desfem la xocolata al bany Maria o al microones, vigilant que no es cremi. Per això, ho farem a foc lent o a potència baixa en el cas del microones i anar remenant. Li afegim el polsim de sal. Una vegada estigui líquida i sense grumolls, ho retirem del foc i li afegim l’ametlla mòlta i remenem amb una espàtula o cullera fins que estigui ben integrada.

D’altra banda separem les clares dels rovells. Amb la batedora elèctria batem els rovells amb la meitat del sucre, fins que quedi una mescla esponjosa i blanquinosa, i hagi augmentat força el seu volum (el doble o més). I ho afegim a la mescla de la xocolata i ametlla, en dues o tres vegades i fent moviments envolvents. És bo que no afegiu més mescla de rovells i sucre fins que la que hagueu posat abans estigui ben integrada. Quan ho tenim, ha de ser una massa molt densa, que gairebé es pugui agafar amb la mà i no quedi enganxada al bol o cassola on ho tinguem. Ho reservem a temperatura ambient perquè acabi d’anar perdent temperatura.

D’altra banda muntem les clares d’ou, ben fortes, i quan gairebé estan hi afegim l’altra meitat del sucre i seguim batent. Quan les tinguem les hem d’afegir a la mescla de xocolata, ametlla, rovells i sucre. És recomanable fer-ho també en tres vegades o les que necessitem, fent moviments envolvents vigilant no desmuntar (gaire) les clares. Al principi veureu que cosa que s’integrin les clares, però a mida que n’hi ha més, va quedant homogeni.

Una vegada timguem la massa feta, ben homogènia, untem un motlle amb mantega o spray anti-adherent i hi tirem la massa. Ho enfornem durant 30-35 minuts. En aquest cas, el truc de l’escuradents no serveix perquè volem que quedi una mica cru de dins, perquè no sigui tan dens. Ho traiem del forn i no ho traiem del motlle fins que s’hagi refredat a temperatura ambient. Veureu que dins del forn semblava que pugés força i un cop fet torna a baixar, és normal. I també veureu que es trenca una mica la crosta, ha de ser així.

Per a servir-lo jo el vaig acompanyar amb nata, i la veritat és que hi quedava molt bé, ja que com he dit, era una mica dens i després de sopar estàvem tipes! La vaig muntar amb una mica de sucre glaç (al gust) i li vaig tirar cacau en pols per sobre per donar-li més gust i color. Podeu acompanyar-lo com vulgueu: amb una bola gelat, amb mascarpone… al vostre gust!

Pastís italià de comiat

La meva bona amiga Anna marxava d’erasmus a Udine, Itàlia, i li vam fer un sopar sorpresa de comiat. Entre moltes altres coses, com pizza, cartells de “Ciao bella!” i fotos nostres de record, amb les amigues se’ns va acudir fer aquest pastís. És el típic pa de pessic de iogurt, que es fa amb un moment, però temàtic. Tot i així, posaré la recepta per si hi ha algú que no l’ha fet mai (cosa que dubto!)

Imatge

Ingredients:

· 3 ous

· 1 iogurt natural

· 3 mides de iogurt de farina

· 2 mides de iogurt de sucre

· 1/2 mida de iogurt d’oli d’oliva

· 1 sobre d’impulsor en pols tipus Royal

· ratlladura de llimona

· colorants

· 250 gr de xocolata negra de cobertura

Es pre-escalfa el forn a 180º.

Separem les clares dels rovells i batem, amb la batedora elèctrica, els rovells juntament amb el iogurt, la ratlladura de llimona i el sucre, fins que aquest quedi ben incorporat. Hi afegim l’oli. Tamisem la farina i l’ajuntem amb l’impulsor Royal. L’anem tirant poc a poc a la massa però sense batre amb elèctric, remenant amb una cullera o espàtula fins que s’integra, i en seguim tirant, i així fins que l’hem tirat tota. D’altra banda muntem les clares a punt de neu i les afegim, en dues vegades, a la massa, tot remenant amb moviments envolvents.

Separem la massa en tants bols com capes de colors diferents volguem, en aquest cas tres. I afegim el colorant a cada bol. Aquesta vegada vaig utilitzar-los líquids, però també ho podeu fer en pols o en gel, com preferiu. S’unta un motlle amb mantega i s’aboca una de les masses, la que vulgueu posar a sota de tot. Una vegada cuita, es deixa refredar a temperatura ambient. El temps de cocció depèn del gruix de la capa, sabrem que està cuit quan punxant amb un escuradents surti sec (però no obriu el forn fins que hagi pujat una mica i, aparentment, veieu que ja està més o menys cuit). Repetim el mateix procés amb la resta de masses que tinguem.

Per a muntar-ho, desfem la xocolata al microones o al bany maria. Normalment utilitzo la Nestlé Postres. Posem la primera capa de pa de pessic, una mica de xocolata a sobre, i la segona capa. D’aquesta manera queden les capes enganxades i no es mouen. Fem el mateix fins que haguem posat totes les capes i quan acabem les cobrim amb la resta de la xocolata. Si voleu decorar-ho amb alguna cosa, tipus boletes de colors, és millor fer-ho quan la xocolata encara no s’ha solidificat i així s’enganxa. Però en el cas de les perletes platejades pot ser que es desfacin si ho fem quan encara és calenta. Per això aneu en compte segons el què utilitzeu per decorar. Una vegada acabat es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Imatge

Per a enganxar les capes jo vaig utilitzar la mateixa xocolata que per fer la cobertura però podeu posar-hi moltes altres coses com Nocilla o Nutella, qualsevol tipus de frosting o de buttercream, melmelades, etc.  I podeu posar-ne només una mica, com jo en aquest cas (tenia poca xocolata!) o molta, fins que sobresurti pels costats i tot. Al vostre gust!

Cardenal

Bon dia! Per fi començo a penjar receptes. La veritat és que em fa molta il·lusió que aquesta sigui la primera que penjo.

Dissabte teníem dinar a casa i vaig pensar que podia fer un cardenal. Es tracta d’un pastís originari de Lloseta, Mallorca. Jo el conec perquè a la famosa pastisseria Turull de Terrassa els fan boníssims, i vaig pensar que estaria bé atrevir-me a fer-lo. Però em va costar molt trobar receptes per internet, i finalment vaig decidir fer una barreja de tot el que havia llegit. Es tracta d’una base de merenga i pa de pessic, nata muntada al mig, i tapat amb una capa igual que la base. És deliciós i es desfà a la boca!

Imatge

Imatge

Ingredients:

Per la merenga:

· 188 gr de sucre

· 3 clares d’ou naturals, a temperatura ambient

· un polsim de sal

Pel pa de pessic:

· 2 ous

· 50 gr sucre glaç

· 30 gr farina

Pel farcit:

· Nata líquida per muntar

· Sucre glaç

Pre-escalfem el forn a 160º, dalt i baix sense aire.

Per fer la merenga es baten les tres clares i el polsim de sal amb una batedora elèctrica. És important que quedin ben muntades. Quan estiguin gairebé muntades veurem que no queden bombolletes i que l’aspecte és blanc i brillant. Llavors afegim el sucre en forma de pluja, poc a poc i sense deixar de batre. La mida de sucre és una mica estranya, perquè partiex de que 250 gr de sucre són per 4 clares d’ou, però llavors em sobra mrenga així que he fet menys mida!

Una vegada tenim el sucre incorporat la merenga està feta. Ha de quedar ben forta, que en girar el bol no caigui i formant pics ferms. Si poseu una cullera dins i la traieu, queda una punta cap amunt del rastre de la cullera, i no cau. Aquesta és la textura perfecta.

En aquesta recepta explico com podeu fer el merenga italià (aquest que ja tenim fet és el francès). Jo encara no l’he provat de fer, perquè porta més temps, però el merenga queda més ben fet i no es trenca gens.

Es posa la merenga dins una mànega pastissera amb una boquilla gran, o sense boquilla, és com ho vaig fer jo. I es reserva. Sempre penso que és molt complicat omplis una mànega sense l’ajut d’una altra persona, fins que vaig saber aquest truc: posem la mànega dins dun got gran i ample, o una gerra que sigui tan llarga i ample com la mànega i dobleguem la part de dalt per no tacar-la. D’aquesta manera, podem tombar el bol amb una mà i utilitzar l’altra per escurar. És una tonteria, però a mi em va molt bé!

El pa de pessic és important que sigui blanc i molt flonjo, i que no s’assequi dins el forn durant la mitja hora que el tindrem a dins. Per això separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb la meitat del sucre glaç, fins que quedin esponjosos, blanquinosos i hagin augmentat el seu volum considerablement (el doble o més). Hi afegim la farina prèviament tamisada i seguim batent amb la batedora elèctrica fins que quedi ben incorporada. (Sóc d’aquelles que mai bat la farina amb batedora, però en aquest cas no podien quedar gens de gromulls).

D’altra banda, es munten les clares a punt de neu, i quan gairebé les tenim muntades hi afegim la resta del sucre fins que quedin fetes merenga. Quan està ben incorporat afegim les clares els rovells en dues vegades, remenant amb una espàtula fent moviments envolvents. Ja tenim la massa de pa de pessic feta i la posem en una altra mànega pastissera.

Per a fer el muntatge necessitem la safata plana del forn. Hi posem un silpat o paper de forn. Amb la mànega pastissera de la merenga fem dues línies de merenga de punta a punta de la safata, deixant un espai entre elles per una línia de pa de pessic. La merenga, un cop cuita, manté la forma original, no creix, així que feu les tires de la mida que vulgueu el cardenal. Una vegada fetes les dues tires de merenga, fem la de pa de pessic al mig, de manera que quedin totes tres tocant-se, juntes. I es repeteix el procés, per tenir la base i la tapa. Podeu fer l’amplada que vulgueu, anar fent tires, però sempre posant el merenga a les puntes perquè es manté ferm i fa de “tope” del pa de pessic (que en canvi, s’aplanaria).

Podem tirar-hi una miqueta de sucre glaç per sobre, sense tamisar, si queda gromullut no passa res (al contrari a mi m’agrada!), i ho posem al forn uns 30-35 minuts. Quan estigui fet veureu que la merenga no és blanca, sinó que està lleugerament torrada. Ho traiem del forn i deixem refredar a temperatura ambient.

Mentre tenim la massa al forn, muntem la nata i li afegim el sucre. Les quantitats van al gust, depèn de si voleu posar-hi molta nata o no, i si la voleu molt dolça o menys. Jo, sincerament, vaig fer-ho a ull.

Quan la massa de merenga i pa de pessic s’hagi refredat, posem la base al revés. Posem la nata muntada, o bé amb mànega pastissera o bé amb una cullera, jo vaig fer-ho amb cullera. I ho tapem amb la segona massa. I voilà, cardenal fet! El reservem a la nevera fins al moment de servir, i podem tirar-i sucre glaç al damunt amb l’ajut d’un colador metàl·lic o un tamisador. Hi ha qui li agrada molt fred amb la nata gairebé congelada, en aquest cas el guardem al congelador, però jo prefereixo fred de nevera. Quan el serviu, podeu acompanyar-lo de xocolata desfeta calenta, i queda boníssim! Jo normalment utilitzo la de Nestlé per fer fondue, que ja ve amb el recipient per microones, i si no l’utilitzo tota la tapo i la guardo.

No tinc fotos del procés, però a l’enllaç que hi ha més a munt, podeu veure com es munta si no queda clar amb l’explicació. Podeu fer-lo allargat o rodó, gran o individual… al vostre gust! Només heu de tenir en compte és el temps de cocció, si és més petit probablement no serà tanta estona al forn.

Espero que us animeu i gaudiu d’aquest postre deiliciós!