Fa temps que volia fer Macaros, un dolç francès boníssim! Però sempre havia sentit que era força difícil de fer i per això vaig decidir anar a fer un taller demostratiu al Milar Paloma de Terrassa, on fan cursos i tallers molt interessants i pengen les receptes a la seva web.
Aquesta recepta és de les més senzilles que he vist de Macarons i per això m’hi vaig atrevir. Però evidentment té truc, i està en aconseguir la textura i en la cocció.
Ingredients
Pels macarons:
3 clares d’ou
200 gr d’icing sugar
30 gr de sucre normal
125 gr de farina d’ametlla
Pel farcit de ganache de xocolata:
200 gr xocolata negra
200 gr de nata líquida
Aquesta recepta és millor preparar-la el dia abans de consumir-la.
El primer de tot és muntar les clares a punt de neu, ben fermes comprovant que no es moguin si girem el bol. Amb uns 5 minuts normalment s’aconsegueix (foto 1). Jo vaig utilitzar clares pasteuritzades perquè al taller van fer-ho així. Ja sé que en pastissera no són gaire vàlides aquestes clares, a més, en el cas dels Macarons normalment s’utilitzen clares naturals i es deixen envellir a la nevera abans d’utilitzar. De totes maneres, per ser la meva primera vegada amb els Macarons, vaig optar pel més fàcil. Una vegada tenim les clares muntades hi afegim el sucre normal a mode de pluja, sense deixar de batre.
Tamisem l’icing sugar i la farina d’ametlla i afegim una cullerada gran de cada a les clares muntades (foto 2). Amb una espàtula fem moviments envolvents molt suaus (amb compte de no fer baixar les clares) fins que quedi ben integrat. Podeu anar-ho fent amb forma de 8. I repetim el procés fins que s’acabi tot l’icing sugar i la farina d’ametlla. També es pot utilizar sucre glaç, però l’icing sugar és més fi.
Si volem posar-hi colorants o essències d’algun gust, aquest és el moment. És recomanable utilizar els colorants en pasta (Wilton en té de tots els colors!), per no alterar la textura del macaró, ja que és el secret bàsic perquè surti bé. Recordeu, que per utilizar els colorants en pasta ho fem amb un escuradents nou cada vegada que vulguem posar més colorant, ja que si no, el contaminarem.
Quan ja tenim la massa feta la posem dins d’una mànega pastissera per a fer les formes dels Macarons. També es pot utilizar el biberó rodó Lekué si el teniu. Hi ha diefrents opcions: descarregar-nos una plantilla d’Internet i calcar-la a un paper de forn, dibuixar les formes amb un tap d’ampolla d’aigua (així és com vaig fer-ho jo, foto 3), o utilizar la plantilla de Lekué qui la tingui (de fet la venen juntament amb el biberó rodó: Kit Macarons). Si dibuixeu en el paper de forn, quan el poseu a la safata feu-ho cara avall, de manera que la massa de Macarons no estigui en contacte amb el llapis.
Posem el paper de forn o plantilla dins de la safata plana de forn (per evitar haver de moure-ho una vegada hi hagi la massa al damunt, perquè no se’ns desfacin les formes) i amb la mànega pastissera fem les formes dels Macarons. Si volem decorar-ho, ara és el moment. Jo vaig espolvorejar-los amb cacau en pols. Una vegada preparats, s’han de deixar reposar a temperatura ambient. Quanta estona? Cadascú diu la seva: hi ha qui diu només una hora, hi ha qui ho deixa quatre hores i hi ha qui ho fa d’un dia per l’altre. El tema és que quedi la part superficial dura, que en tocar-ho amb el dit (tampoc cal aixafar-ho fort!) no es marqui ni se’ns embruti el dit. Jo vaig fer-ho d’un dia per l’altre.
Una vegada han reposat els Macarons crus, els enfornem. Pre-escalfem el forn a 160ºC. L’estona de cocció és un altre misteri: hi ha moltes opinions diferents pel que he vist. La recepta que segueixo diu que són 10 minuts. Passada la meitat del temps de cocció, als Macarons els surt una espècie de peu, a la base de bombolles d’aire. Quan els traiem del forn els deixem refredar a temperatura ambient i quan ja són freds, es poden retirar fàcilment del paper i ja estan a punt per farcir.
Jo vaig farcir-los de ganache de xocolata, que s’ha de preparar el dia abans. Es posa la nata a un cassó al foc i quan arrenca al bull es tira al damunt de la xocolata trossejada i es remena fins a obtenir una mescla homogènia i ben brillant. Es reserva dins d’un tupper hermètic (dins la nevera si fa calor). Quan tenim els Macarons cuits, posem la ganache dins una mànega pastissera i els farcim. Probablement us en sobrarà, la podeu conservar congelada fins a dos mesos.
Els Macarons també es poden farcir amb melmelades, qualsevol tipus de frosting o de buttercream… al vostre gust! Es pot jugar amb els colors i gustos dels Macarons i fer combinacions boníssimes. Com que no estic 100% satisfeta d’aquests Macarons, d’aquí un temps m’hi tornaré a posar i provaré coses noves.
Els Macarons es reserven a la nevera, dins d’un tupper amb paper de forn perquè no s’enganxin entre ells, i duren fins a tres dies. En el meu cas, van millorar després de passar unes hores a la nevera. Si no els heu de consumir tots, també podeu congelar-los.
La vie en dolç 