Cupcakes Oreo

Esmorzar a la feina

Aquest post em fa especial il·lusió! Avui faig 23 anys i he dut esmorzar a la feina, i no només ha tingut molt d’èxit sinó que a més, he tingut regalet i estic molt contenta! Totes les pràctiques fossin com aquestes!!!

He portat aquests cupcakes i magdalenes (penjaré la recepta demà), i vaig fer més magdalenes que cupcakes, perquè sempre triomfen més… però la veritat és que tot va volar!

Aquests cupcakes són facilíssims i el gust és com d’Oreo! No embafen molt (tenint en compte que són cupcakes, clar!), així que tot i no ser gaire fan d’aquest dolç, us el recomano molt!!! Us animeu?

Ingredients:

Per les magdalenes de xocolata:

160 gr de farina

70 gr cacau pur en pols

Una cullerada petita de llevat tipus Royal

30 gr de cacau dur (tipus xocolata Nestlé Postres)

115 gr de mantega (a temperatura ambient)

1 got de sucre

2 ous

1/2 got de llet

1 cullerada petita de vainilla en pols

Pel frosting:

1/2 mida de got de Crisco

250 gr de sucre glaç

42,5 gr de nata líquida

un polsim de sal

Per a fer les magdalenes es pre-escalfa el forn a 175ºC.

Es barregen primer la farina, el cacau pur en pols i el llevat. Després s’hi afegeix el cacau dur trossejat ben petit.

D’altra banda, amb la batedora elèctrica es bat la mantega amb el sucre fins que quedi ben incorporat. És important que la mantega estigui a temperatura ambient, i posar-la al microones no funciona! Deixa anar oli i la textura no és la mateixa. Si la talleu a trossos petits és més fàcil. Sense deixar de batre, s’hi afegeixen els ous fins que quedin ben incorporats, i la vainilla en pols. A continuació, afegim la llet i baixem la potència de la batedora. Una vegada integrada la llet, afegim la mescla de farina i cacau i ho remenem amb l’ajut d’una cullera o espàtula fins que quedi ben homogeno. És millor no afegir-ho tot al mateix moment, sinó fer-ho en dues o tres vegades, és més fàcil de mesclar-ho amb la cullera o espàtula.

S’omplen els motlles de paper per a magdalenes i es posen dins del forn. Si teniu aquest tipus de motlle va molt bé, perquè de vegades els papers de magdalenes són massa fins i s’obren i les magdalenes no queden rodonetes. Si poseu els papers dins d’aquest motlle us quedaran perfectes!

Les enfornem durant uns 20 minuts, o fins que hagin pujat una mica i quan les punxem, l’escuradents surti sec. Aquestes magdalenes són per fer cupcakes, per tant, pugen però queden planes de dalt per poder-hi posar el frosting.

El frosting que vaig fer és el mateix que vaig utilitzar en aquesta recepta, però hi ha moltíssimes altres receptes que podeu fer, al vostre gust! En aquest cas, el bescuit de xocolata era molt bo i quedava molt bé amb el frosting blanc amb gust de la crema de les galetes Oreo! El vaig posar amb una mànega pastissera amb una boquilla ben ample, i al final, ho vaig decorar amb fideus de xocolata! Una recepta boníssima pels amants de la xocolata Que aprofiti!

Macarons de tardor

Fa temps que volia fer Macaros, un dolç francès boníssim! Però sempre havia sentit que era força difícil de fer i per això vaig decidir anar a fer un taller demostratiu al Milar Paloma de Terrassa, on fan cursos i tallers molt interessants i pengen les receptes a la seva web.

Aquesta recepta és de les més senzilles que he vist de Macarons i per això m’hi vaig atrevir. Però evidentment té truc, i està en aconseguir la textura i en la cocció.

Ingredients

Pels macarons:

3 clares d’ou

200 gr d’icing sugar

30 gr de sucre normal

125 gr de farina d’ametlla

Pel farcit de ganache de xocolata:

200 gr xocolata negra

200 gr de nata líquida

Aquesta recepta és millor preparar-la el dia abans de consumir-la.

El primer de tot és muntar les clares a punt de neu, ben fermes comprovant que no es moguin si girem el bol. Amb uns 5 minuts normalment s’aconsegueix (foto 1). Jo vaig utilitzar clares pasteuritzades perquè al taller van fer-ho així. Ja sé que en pastissera no són gaire vàlides aquestes clares, a més, en el cas dels Macarons normalment s’utilitzen clares naturals i es deixen envellir a la nevera abans d’utilitzar. De totes maneres, per ser la meva primera vegada amb els Macarons, vaig optar pel més fàcil. Una vegada tenim les clares muntades hi afegim el sucre normal a mode de pluja, sense deixar de batre.

Tamisem l’icing sugar i la farina d’ametlla i afegim una cullerada gran de cada a les clares muntades (foto 2). Amb una espàtula fem moviments envolvents molt suaus (amb compte de no fer baixar les clares) fins que quedi ben integrat. Podeu anar-ho fent amb forma de 8. I repetim el procés fins que s’acabi tot l’icing sugar i la farina d’ametlla. També es pot utilizar sucre glaç, però l’icing sugar és més fi.

Si volem posar-hi colorants o essències d’algun gust, aquest és el moment. És recomanable utilizar els colorants en pasta (Wilton en té de tots els colors!), per no alterar la textura del macaró, ja que és el secret bàsic perquè surti bé. Recordeu, que per utilizar els colorants en pasta ho fem amb un escuradents nou cada vegada que vulguem posar més colorant, ja que si no, el contaminarem.

Quan ja tenim la massa feta la posem dins d’una mànega pastissera per a fer les formes dels Macarons. També es pot utilizar el biberó rodó Lekué si el teniu. Hi ha diefrents opcions: descarregar-nos una plantilla d’Internet i calcar-la a un paper de forn, dibuixar les formes amb un tap d’ampolla d’aigua (així és com vaig fer-ho jo, foto 3), o utilizar la plantilla de Lekué qui la tingui (de fet la venen juntament amb el biberó rodó: Kit Macarons). Si dibuixeu en el paper de forn, quan el poseu a la safata feu-ho cara avall, de manera que la massa de Macarons no estigui en contacte amb el llapis.

Posem el paper de forn o plantilla dins de la safata plana de forn (per evitar haver de moure-ho una vegada hi hagi la massa al damunt, perquè no se’ns desfacin les formes) i amb la mànega pastissera fem les formes dels Macarons. Si volem decorar-ho, ara és el moment. Jo vaig espolvorejar-los amb cacau en pols. Una vegada preparats, s’han de deixar reposar a temperatura ambient. Quanta estona? Cadascú diu la seva: hi ha qui diu només una hora, hi ha qui ho deixa quatre hores i hi ha qui ho fa d’un dia per l’altre. El tema és que quedi la part superficial dura, que en tocar-ho amb el dit (tampoc cal aixafar-ho fort!) no es marqui ni se’ns embruti el dit. Jo vaig fer-ho d’un dia per l’altre.

Una vegada han reposat els Macarons crus, els enfornem. Pre-escalfem el forn a 160ºC. L’estona de cocció és un altre misteri: hi ha moltes opinions diferents pel que he vist. La recepta que segueixo diu que són 10 minuts. Passada la meitat del temps de cocció, als Macarons els surt una espècie de peu, a la base de bombolles d’aire. Quan els traiem del forn els deixem refredar a temperatura ambient i quan ja són freds, es poden retirar fàcilment del paper i ja estan a punt per farcir.

Jo vaig farcir-los de ganache de xocolata, que s’ha de preparar el dia abans. Es posa la nata a un cassó al foc i quan arrenca al bull es tira al damunt de la xocolata trossejada i es remena fins a obtenir una mescla homogènia i ben brillant. Es reserva dins d’un tupper hermètic (dins la nevera si fa calor). Quan tenim els Macarons cuits, posem la ganache dins una mànega pastissera i els farcim. Probablement us en sobrarà, la podeu conservar congelada fins a dos mesos.

Els Macarons també es poden farcir amb melmelades, qualsevol tipus de frosting o de buttercream… al vostre gust! Es pot jugar amb els colors i gustos dels Macarons i fer combinacions boníssimes. Com que no estic 100% satisfeta d’aquests Macarons, d’aquí un temps m’hi tornaré a posar i provaré coses noves.

Els Macarons es reserven a la nevera, dins d’un tupper amb paper de forn perquè no s’enganxin entre ells, i duren fins a tres dies. En el meu cas, van millorar després de passar unes hores a la nevera. Si no els heu de consumir tots, també podeu congelar-los.

Pastís de xocolata i ametlla sense farina

Feia dies que volia fer alguna recepta de xocolata que no hagués fet mai i aquest dissabte vaig tenir un sopar amb les meves amigues, perquè l’Eli, que viu a Madrid, va venir a fer-nos una visita. Així que era l’ocasió perfecta! A més, feia temps que volia utilitzar ametlla mòlta, perquè les receptes que en porten normalment queden boníssimes! Vaig fer un pastís de xocolata que queda força baixet i és dens, però als que ens agrada la xocolata ja ens va bé! ; )

Podríem dir que queda per l’estil del brownie. (Era la nit, i no vaig poder fer les fotos amb la llum del dia, però espero que pugueu veure-ho bé igualment!)

Ingredients:

250 gr de xocolata negra

un polsim de sal

4 ous

50 gr d’ametlla mòlta

100 gr de sucre

Nata per muntar

Sucre glaç

Cacau en pols

Pre-escalfem el forn a 160ºC.

Desfem la xocolata al bany Maria o al microones, vigilant que no es cremi. Per això, ho farem a foc lent o a potència baixa en el cas del microones i anar remenant. Li afegim el polsim de sal. Una vegada estigui líquida i sense grumolls, ho retirem del foc i li afegim l’ametlla mòlta i remenem amb una espàtula o cullera fins que estigui ben integrada.

D’altra banda separem les clares dels rovells. Amb la batedora elèctria batem els rovells amb la meitat del sucre, fins que quedi una mescla esponjosa i blanquinosa, i hagi augmentat força el seu volum (el doble o més). I ho afegim a la mescla de la xocolata i ametlla, en dues o tres vegades i fent moviments envolvents. És bo que no afegiu més mescla de rovells i sucre fins que la que hagueu posat abans estigui ben integrada. Quan ho tenim, ha de ser una massa molt densa, que gairebé es pugui agafar amb la mà i no quedi enganxada al bol o cassola on ho tinguem. Ho reservem a temperatura ambient perquè acabi d’anar perdent temperatura.

D’altra banda muntem les clares d’ou, ben fortes, i quan gairebé estan hi afegim l’altra meitat del sucre i seguim batent. Quan les tinguem les hem d’afegir a la mescla de xocolata, ametlla, rovells i sucre. És recomanable fer-ho també en tres vegades o les que necessitem, fent moviments envolvents vigilant no desmuntar (gaire) les clares. Al principi veureu que cosa que s’integrin les clares, però a mida que n’hi ha més, va quedant homogeni.

Una vegada timguem la massa feta, ben homogènia, untem un motlle amb mantega o spray anti-adherent i hi tirem la massa. Ho enfornem durant 30-35 minuts. En aquest cas, el truc de l’escuradents no serveix perquè volem que quedi una mica cru de dins, perquè no sigui tan dens. Ho traiem del forn i no ho traiem del motlle fins que s’hagi refredat a temperatura ambient. Veureu que dins del forn semblava que pugés força i un cop fet torna a baixar, és normal. I també veureu que es trenca una mica la crosta, ha de ser així.

Per a servir-lo jo el vaig acompanyar amb nata, i la veritat és que hi quedava molt bé, ja que com he dit, era una mica dens i després de sopar estàvem tipes! La vaig muntar amb una mica de sucre glaç (al gust) i li vaig tirar cacau en pols per sobre per donar-li més gust i color. Podeu acompanyar-lo com vulgueu: amb una bola gelat, amb mascarpone… al vostre gust!

Tiramisú

Ja que la cosa va de receptes italianes… us deixo la recepta del meu tiramisú. Dic meu perquè hi ha diferents maneres de fer-lo. Resulta que me’n van demanar un, i a mi no m’agrada i mai en menjo, i encara menys en faig. Però vaig voler provar-ho. I quan vaig començar a buscar receptes vaig veure que era tot un món… Hi ha qui el fa amb ou i qui el fa sense, ja que és ou cru. L’original? Encara no n’he tret l’aigua clara! Hi ha qui fa pa de pessic, o qui utilitza melidros comprats, etc.

Vaig decidir fer-ho sense ou, ja que encara feia força calor i no em va fer gràcia utilitzar ou cru. I vaig fer la massa de melindros jo mateixa però fent les planxes sencers, no melindros individuals, que em sembla menys pràctic. I aquí el resultat:

Ingredients:

Per la massa de melindro:

· 75 gr de farina

· 75 gr de sucre

· 3 ous

· 1/2 sobre d’impulsor en pols tipus Royal

Pel tiramisú:

· 250 gr de formatge mascarpone

· 200 gr de nata líquida per muntar

· 50 gr de sucre glaç

· Vainilla en pols

· Cacau en pols

· 1 cafè sol

· Una miqueta de rom

Escalfem el forn a 200ºC.

Per a fer la massa de melindros separem les clares dels rovells i batem aquests amb la meitat del sucre. Tamisem la farina i l’impulsor i els afegim als rovells poc a poc tot remenant amb una espàtula. D’altra banda batem les clares i quan siguin gairebé muntades hi afegim l’altra meitat del sucre i les acabem de muntar. Afegim les clares als rovells en dues vegades, remenant amb moviments envolvents vigilant no desmuntar les clares i fins que quedi una massa ben homogènia. Separem la massa en dues meitats, perquè necessitem dues planxes. Posem una de les masses a la safata plana del forn, sobre un silpat o paper de forn, de la mida més o menys que vulgueu fer el tiramisú. Jo vaig fer-lo amb un cèrcol adaptable a la mida que vulgui. La posem al forn durant uns 10 minuts, fins que l’escuradents surti sec, i deixem refredar a temperatura ambient. Repetim el procés amb l’altra meitat de la massa. I reservem.

Per a fer el tiramisú primer de tot fem un cafè sol i li tirem una miqueta de rom. Jo en vaig tirar molt poc, però això va a gustos, i podeu utilitzar altres licors. El reservem a temperatura ambient.

Muntem la nata. Un consell perquè us quedi ben muntada és tenir molt freda la nata, el bol on la volem muntar i les barnilles de la batedora que farem servir. Jo utilitzo un bol d’acer inoxidable i el poso uns minuts abans al congelador, així no tinc cap problema. Una vegada muntada la nata es reserva a la nevera i treballem el mascarpone amb una espàtula o cullera perquè agafi una textura més manejable i suau. Una vegada el tenim, l’incorporem a la nata. Es tracta de dues textures i densitats diferents, per tant, és millor afegir el mascarpone en dues o tres vegades i anar remenant amb moviments suaus i envolvents, i no posar més mascarpone fins que tinguem l’anterior ben integrat i vigilant no desmuntar la nata. Si ho fem així la textura queda genial! En aquest moment hi afegim el sucre glaç, també poc a poc i anar incroporant. I la vainilla al gust.

Per a muntar el tiramisú podeu utilitzar la mateixa font on el servireu, un motlle desmuntable, o com vaig fer jo, un cèrcol adaptable. Agafeu les planxes de melindro i les talleu amb el mateix cèrcol, de manera que tinguin la mateixa mida. N’empapeu una amb el cafè pels dos costats. Jo vaig fer-ho amb un pinzell, fins a deixar-la ben humida. I la poseu dins del cèrcol. Al damunt de la planxa hi posem 2/3 parts de la massa del mascarpone i la nata, i amb una espàtula procurem que quedi ben plana i llisa de la superfície. I hi tirem una mica de cacau en pols, al gust, però normalment no se’n tira tant com a la superfície de fora. I repetim el procés: empapem de cafè la segona planxa de melindro, la posem dins el cèrcol sobre la massa de mascarpone i nata. I hi posem la resta de la massa. A sobre hi tirem cacau en pols fins que quedi ben cobert i ja tindreu el tiramisú fet. Un altre petit consell que segur que sabreu: per tirar el cacau en pols (o sucre glaç en el cas d’altres pastissos) és millor fer-ho poc a poc i a través d’un colador molt  prim, així queda perfectament repartit.

L’heu de reservar a la nevera un mínim de 6 hores, per tant és millor preparar-lo el dia abans.

No vaig provar-lo, però boníssim segons em van dir! Així que espero que si us agrada aquest típic postre us animeu a fer-lo, és molt senzill!