Pa de pessic doble: vainilla i xocolata

Avui aprofito ‘La Semana del ahorro d’Ofertia’ per posar-vos aquesta recepta que vaig fer fa uns dies! Moltes vegades, fent pastissos, em sobren clares d’ou o rovells, miques de nata líquida, etc. Però sempre hi ha manera d’aprofitar-les! Tingueu en compte que hi ha receptes per tot, així que quan us passi, busqueu-ne enlloc de llençar les sobres!

Al blog Ofertia, tota aquesta setmana han estat penjant consells referents a ‘La Semana del ahorro’, podeu consultar els seus consells aquí.

Aquest pastís està fet de dos pans de pessic, un de vainilla i un de xocolata. La gràcia està en que el de vainilla és perfecte per aprofitar clares d’ou i culs de nata líquida que ens quedin a la nevera abans que es facin malbé i els haguem de llençar! En aquest cas és un pastís doble, però només el de vainilla estava ben bo!

Ingredients:

Pel pa de pessic de vainilla:

· 5 clares d’ou

· 75 gr de nata líquida

· 150 gr de sucre

· 150 gr de farina

· 1 sobre de llevat tipus Royal

· 2 cullerades petites (de cafè) de vainilla en pols

Pel pa de pessic de xocolata:

· 3 ous

· 100 gr de farina

· 40 gr de cacau en pols

· 100 gr de sucre

· 1/2 got de llet

· 50 gr de mantega a temperatura ambient

· 1 sobre de llevat tipus Royal

Per la cobertura:

· 375 gr de xocolata negra

· 188 gr de mantega

· 50 gr de sucre glaç

S’escalfa el forn a 180ºC.

Es baten les clares a punt de neu fins que siguin ben fortes. D’altra banda, es mescla la farina amb el sucre i el llevat. Afegim la nata líquida a les clares remenant amb una cullera, vigilant de no fer-les baixar. A continuació, afegim 2 o 3 cullerades de la mescla de sucre, farina i llevat i les incorporem remenant amb suavitat. Repetim el procés fins que s’acabi. Per últim, afegim la vainilla en pols.

Untem el motlle amb esprai antiadherent i hi aboquem la massa. Ho enfornem uns 35 minuts, o fins que en punxar, l’escuradents surti net.

Per a fer el pa de pessic de xocolata, separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb el sucrei, quan la mescla sigui blanquinosa i hagi augmentat el seu volum, hi afegim la mantega (a temperatura ambient!!!) i seguim batent fins que la massa sigui homegènia. Després, hi tirem el mig got de llet i remenem. Mesclem, en un altre bol, la farina, el cacu en pols i el llevat i ho anem afegint a la mescla amb l’ajuda d’una cullera o espàtula. La mescla ha de ser força densa. Al final, muntem les clares a punt de neu ben fortes i les afegim en dues o tres vegades a la mescla intentant no fer-les baixar. D’aquesta manera, quedarà molt esponjós!

Posem la mescla en un motlle untat amb mantega o amb esprai i l’enfornem també uns 35 minuts.

Per a fer la cobertura de xocolata, primer desdem la xocolata al bany Maria, vigilant que no ens caigui aigua a dins. Després, fem una crema de mantega batent-la juntament amb el sucre glaç amb la batedora elèctrica. Quan la xocolata és tèbia o freda, la tirem a la crema de mantega i remenem fins que quedi ben incorporat.

Posem un pa de pessic en un plat i al damunt hi posem crema de xocolata per a enganxar-hi el segon pa de pessic. Quan els tinguem un sobre l’altre, els cobrim amb la crema de xocolata amb una espàtula. No és una crema líquida que quedi brillant, i un cop cobert no s’ha de guardar a la nevera ja que no ha d’endurir-se la cobertura.

En aquest cas vaig decorar-ho amb Lacasitos, perquè era per a nens, però ja sabeu: al vostre gust!!! I vosaltres, com ho feu per aprofitar els ingredients de la nevera?

Sopa de mandarina amb gelat de iogurt

Si existeix un postre que sempre em ve de gust és el gelat de iogurt. Sóc una fanàtica del gelat de iogurt!!! I això de que s’hagin posat de moda les iogurteries tipus Llaollao, i que cada setmana n’hi hagi de noves no sé si m’han fet bé o no… Per què és clar, quan n’hi ha una de noiva, l’he de tastar! I tant gelat no pot ser bo ; )

Aquest cap de setmana la meva mare va muntar un sopar a casa i em va demanar ajut amb els postres. A ella no li agrada cuinar, però sí que hi ha una cosa que sí que li agrada en relació a la cuina: utilitzar els ingredients de temporada. Mai para de repetir-me que aprofiti els productes que es cultiven aquí. Normalment em diu: Anna, no facis un pastís de maduixa si no és època de maduixes, que et sortiran caríssimes i vénen de l’altra punta del món! I la veritat és que té raó, però de vegades sóc més “capritxosa”… Així que volíem un postre lleugeret, a poder ser amb fruita, i ara comença l’època de mandarines, així que vam pensar en aquesta fruita per fer-ne una sopa acompanyada de gelat de iogurt. Una recepta ràpida i senzilla que queda molt bona!

Ingredients (per 7-8 persones):

Per la sopa de mandarina:

15 mandarines

90 gr de sucre

10 gr de sucre avainillat

100 gr d’aigua

Pel gelat de iogurt:

4 iogurts naturals

200 ml de nata líquida per muntar

sucre glaç al gust

El gelat de iogurt és millor fer-lo bastantes hores abans, ja que necessita ben bé 3-4 hores per congelar-se. Es munta la nata líquida fins que formi pics ben ferms (recordeu que si ho feu dins d’un bol d’acer inosidable que ha estat uns minuts al congelador, i la nata és ben freda, us muntarà millor). Reservem a la nevera. Mentres, batem una mica els iogurts i els afegim a la nata en dues vegades i fent moviments envolvents. Aneu amb compte no fer baixar la nata, ja que les dues consistències són molt diferents. Quan estigui ben integrat hi afegim sucre glaç al gust (jo ho vaig tastant fins que de gust ja m’agrada). Tingueu en compte, però, que una cosa quan és freda o gelada es percep més dolça, per tant tireu el sucre i tasteu en funció d’això. Tapem el bol amb un film de plàstic (millor si toca la massa) o ho posem dins d’un tupper hermètic i ho posem al congelador un mínim de 3-4 hores, podeu preparar-lo el dia abans.

15 o 20 minuts abans de servir el gelat, l’hem de treure del congelador perquè sigui més manejable.

Per a fer la sopa, s’exprimeixen les mandarines i es cola el suc per treure-li la polpa i la resta de pinyols que hi quedin. És millor fer la sopa poc abans de consumir-la, no moltes hores abans. Es reserva el suc colat. D’altra banda es fa un almívar amb l’aigua, el sucre i el sucre avainillat. Es posa l’aigua en una cassola a foc mig i s’hi afegeixen els sucres. I es va remenant, vigilant que no es cremi el sucre, fins que espesseixi. En aquest moment ho retirem del foc i esperem que es refredi a temperatura ambient. Jo vaig posar-hi sucre avainillat perquè vaig pensar que un toc de vainilla hi quedaria bé. També la podeu posar en extracte o en beina, o fins i tot variar les proporcions dels dos tipus de sucre que us proposo, sempre que n’hi hagi 100 gr en total. Quan l’almívar està a temperatura ambient, el tirem dins el suc de mandarina i remenem bé perquè quedi ben incorporat.

S’ha de reservar a la nevera sense emplatar. Just abans de servir (ja fa uns minuts que hem tret el gelat de iogurt del congelador) es treu la sopa de la nevera i es remena per si s’ha separat el suc. Quan està ben homogeni es reparteix en gots o bols i s’hi afageix una bola de gelat. Jo vaig decorar-ho amb pell de lima ratllada, per donar-li color i una mica d’acidesa. Podeu no posar-hi res, o altres coses com la pell de mandarina, vainilla o cacau en pols, etc. Espero que us animeu, és senzilla, molt ràpida i ara que encara no fa gaire fred, és refrescant!

Tiramisú

Ja que la cosa va de receptes italianes… us deixo la recepta del meu tiramisú. Dic meu perquè hi ha diferents maneres de fer-lo. Resulta que me’n van demanar un, i a mi no m’agrada i mai en menjo, i encara menys en faig. Però vaig voler provar-ho. I quan vaig començar a buscar receptes vaig veure que era tot un món… Hi ha qui el fa amb ou i qui el fa sense, ja que és ou cru. L’original? Encara no n’he tret l’aigua clara! Hi ha qui fa pa de pessic, o qui utilitza melidros comprats, etc.

Vaig decidir fer-ho sense ou, ja que encara feia força calor i no em va fer gràcia utilitzar ou cru. I vaig fer la massa de melindros jo mateixa però fent les planxes sencers, no melindros individuals, que em sembla menys pràctic. I aquí el resultat:

Ingredients:

Per la massa de melindro:

· 75 gr de farina

· 75 gr de sucre

· 3 ous

· 1/2 sobre d’impulsor en pols tipus Royal

Pel tiramisú:

· 250 gr de formatge mascarpone

· 200 gr de nata líquida per muntar

· 50 gr de sucre glaç

· Vainilla en pols

· Cacau en pols

· 1 cafè sol

· Una miqueta de rom

Escalfem el forn a 200ºC.

Per a fer la massa de melindros separem les clares dels rovells i batem aquests amb la meitat del sucre. Tamisem la farina i l’impulsor i els afegim als rovells poc a poc tot remenant amb una espàtula. D’altra banda batem les clares i quan siguin gairebé muntades hi afegim l’altra meitat del sucre i les acabem de muntar. Afegim les clares als rovells en dues vegades, remenant amb moviments envolvents vigilant no desmuntar les clares i fins que quedi una massa ben homogènia. Separem la massa en dues meitats, perquè necessitem dues planxes. Posem una de les masses a la safata plana del forn, sobre un silpat o paper de forn, de la mida més o menys que vulgueu fer el tiramisú. Jo vaig fer-lo amb un cèrcol adaptable a la mida que vulgui. La posem al forn durant uns 10 minuts, fins que l’escuradents surti sec, i deixem refredar a temperatura ambient. Repetim el procés amb l’altra meitat de la massa. I reservem.

Per a fer el tiramisú primer de tot fem un cafè sol i li tirem una miqueta de rom. Jo en vaig tirar molt poc, però això va a gustos, i podeu utilitzar altres licors. El reservem a temperatura ambient.

Muntem la nata. Un consell perquè us quedi ben muntada és tenir molt freda la nata, el bol on la volem muntar i les barnilles de la batedora que farem servir. Jo utilitzo un bol d’acer inoxidable i el poso uns minuts abans al congelador, així no tinc cap problema. Una vegada muntada la nata es reserva a la nevera i treballem el mascarpone amb una espàtula o cullera perquè agafi una textura més manejable i suau. Una vegada el tenim, l’incorporem a la nata. Es tracta de dues textures i densitats diferents, per tant, és millor afegir el mascarpone en dues o tres vegades i anar remenant amb moviments suaus i envolvents, i no posar més mascarpone fins que tinguem l’anterior ben integrat i vigilant no desmuntar la nata. Si ho fem així la textura queda genial! En aquest moment hi afegim el sucre glaç, també poc a poc i anar incroporant. I la vainilla al gust.

Per a muntar el tiramisú podeu utilitzar la mateixa font on el servireu, un motlle desmuntable, o com vaig fer jo, un cèrcol adaptable. Agafeu les planxes de melindro i les talleu amb el mateix cèrcol, de manera que tinguin la mateixa mida. N’empapeu una amb el cafè pels dos costats. Jo vaig fer-ho amb un pinzell, fins a deixar-la ben humida. I la poseu dins del cèrcol. Al damunt de la planxa hi posem 2/3 parts de la massa del mascarpone i la nata, i amb una espàtula procurem que quedi ben plana i llisa de la superfície. I hi tirem una mica de cacau en pols, al gust, però normalment no se’n tira tant com a la superfície de fora. I repetim el procés: empapem de cafè la segona planxa de melindro, la posem dins el cèrcol sobre la massa de mascarpone i nata. I hi posem la resta de la massa. A sobre hi tirem cacau en pols fins que quedi ben cobert i ja tindreu el tiramisú fet. Un altre petit consell que segur que sabreu: per tirar el cacau en pols (o sucre glaç en el cas d’altres pastissos) és millor fer-ho poc a poc i a través d’un colador molt  prim, així queda perfectament repartit.

L’heu de reservar a la nevera un mínim de 6 hores, per tant és millor preparar-lo el dia abans.

No vaig provar-lo, però boníssim segons em van dir! Així que espero que si us agrada aquest típic postre us animeu a fer-lo, és molt senzill!