Cardenal

Bon dia! Per fi començo a penjar receptes. La veritat és que em fa molta il·lusió que aquesta sigui la primera que penjo.

Dissabte teníem dinar a casa i vaig pensar que podia fer un cardenal. Es tracta d’un pastís originari de Lloseta, Mallorca. Jo el conec perquè a la famosa pastisseria Turull de Terrassa els fan boníssims, i vaig pensar que estaria bé atrevir-me a fer-lo. Però em va costar molt trobar receptes per internet, i finalment vaig decidir fer una barreja de tot el que havia llegit. Es tracta d’una base de merenga i pa de pessic, nata muntada al mig, i tapat amb una capa igual que la base. És deliciós i es desfà a la boca!

Imatge

Imatge

Ingredients:

Per la merenga:

· 188 gr de sucre

· 3 clares d’ou naturals, a temperatura ambient

· un polsim de sal

Pel pa de pessic:

· 2 ous

· 50 gr sucre glaç

· 30 gr farina

Pel farcit:

· Nata líquida per muntar

· Sucre glaç

Pre-escalfem el forn a 160º, dalt i baix sense aire.

Per fer la merenga es baten les tres clares i el polsim de sal amb una batedora elèctrica. És important que quedin ben muntades. Quan estiguin gairebé muntades veurem que no queden bombolletes i que l’aspecte és blanc i brillant. Llavors afegim el sucre en forma de pluja, poc a poc i sense deixar de batre. La mida de sucre és una mica estranya, perquè partiex de que 250 gr de sucre són per 4 clares d’ou, però llavors em sobra mrenga així que he fet menys mida!

Una vegada tenim el sucre incorporat la merenga està feta. Ha de quedar ben forta, que en girar el bol no caigui i formant pics ferms. Si poseu una cullera dins i la traieu, queda una punta cap amunt del rastre de la cullera, i no cau. Aquesta és la textura perfecta.

En aquesta recepta explico com podeu fer el merenga italià (aquest que ja tenim fet és el francès). Jo encara no l’he provat de fer, perquè porta més temps, però el merenga queda més ben fet i no es trenca gens.

Es posa la merenga dins una mànega pastissera amb una boquilla gran, o sense boquilla, és com ho vaig fer jo. I es reserva. Sempre penso que és molt complicat omplis una mànega sense l’ajut d’una altra persona, fins que vaig saber aquest truc: posem la mànega dins dun got gran i ample, o una gerra que sigui tan llarga i ample com la mànega i dobleguem la part de dalt per no tacar-la. D’aquesta manera, podem tombar el bol amb una mà i utilitzar l’altra per escurar. És una tonteria, però a mi em va molt bé!

El pa de pessic és important que sigui blanc i molt flonjo, i que no s’assequi dins el forn durant la mitja hora que el tindrem a dins. Per això separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb la meitat del sucre glaç, fins que quedin esponjosos, blanquinosos i hagin augmentat el seu volum considerablement (el doble o més). Hi afegim la farina prèviament tamisada i seguim batent amb la batedora elèctrica fins que quedi ben incorporada. (Sóc d’aquelles que mai bat la farina amb batedora, però en aquest cas no podien quedar gens de gromulls).

D’altra banda, es munten les clares a punt de neu, i quan gairebé les tenim muntades hi afegim la resta del sucre fins que quedin fetes merenga. Quan està ben incorporat afegim les clares els rovells en dues vegades, remenant amb una espàtula fent moviments envolvents. Ja tenim la massa de pa de pessic feta i la posem en una altra mànega pastissera.

Per a fer el muntatge necessitem la safata plana del forn. Hi posem un silpat o paper de forn. Amb la mànega pastissera de la merenga fem dues línies de merenga de punta a punta de la safata, deixant un espai entre elles per una línia de pa de pessic. La merenga, un cop cuita, manté la forma original, no creix, així que feu les tires de la mida que vulgueu el cardenal. Una vegada fetes les dues tires de merenga, fem la de pa de pessic al mig, de manera que quedin totes tres tocant-se, juntes. I es repeteix el procés, per tenir la base i la tapa. Podeu fer l’amplada que vulgueu, anar fent tires, però sempre posant el merenga a les puntes perquè es manté ferm i fa de “tope” del pa de pessic (que en canvi, s’aplanaria).

Podem tirar-hi una miqueta de sucre glaç per sobre, sense tamisar, si queda gromullut no passa res (al contrari a mi m’agrada!), i ho posem al forn uns 30-35 minuts. Quan estigui fet veureu que la merenga no és blanca, sinó que està lleugerament torrada. Ho traiem del forn i deixem refredar a temperatura ambient.

Mentre tenim la massa al forn, muntem la nata i li afegim el sucre. Les quantitats van al gust, depèn de si voleu posar-hi molta nata o no, i si la voleu molt dolça o menys. Jo, sincerament, vaig fer-ho a ull.

Quan la massa de merenga i pa de pessic s’hagi refredat, posem la base al revés. Posem la nata muntada, o bé amb mànega pastissera o bé amb una cullera, jo vaig fer-ho amb cullera. I ho tapem amb la segona massa. I voilà, cardenal fet! El reservem a la nevera fins al moment de servir, i podem tirar-i sucre glaç al damunt amb l’ajut d’un colador metàl·lic o un tamisador. Hi ha qui li agrada molt fred amb la nata gairebé congelada, en aquest cas el guardem al congelador, però jo prefereixo fred de nevera. Quan el serviu, podeu acompanyar-lo de xocolata desfeta calenta, i queda boníssim! Jo normalment utilitzo la de Nestlé per fer fondue, que ja ve amb el recipient per microones, i si no l’utilitzo tota la tapo i la guardo.

No tinc fotos del procés, però a l’enllaç que hi ha més a munt, podeu veure com es munta si no queda clar amb l’explicació. Podeu fer-lo allargat o rodó, gran o individual… al vostre gust! Només heu de tenir en compte és el temps de cocció, si és més petit probablement no serà tanta estona al forn.

Espero que us animeu i gaudiu d’aquest postre deiliciós!

Anuncis