Pavlova amb gerds o xocolata

Hola! Després de bastants dies d’absència, ara estic força animada i amb ganes (i temps, que és l’important!) de cuinar. Ahir a la nit vam fer sopar amb les meves amigues per celebrar el meu aniversari i vaig voler provar de fer aquest postre, que havia vist a Pinterest! No vaig mirar la recepta, perquè és merenga amb nata, així que vaig fer una merenga francesa i les formes dels cors a ull, i van quedar prou bé, no?

Ingredients:

3 clares d’ou a temperatura ambient

190 gr de sucre

1 polsim de sal

Nata líquida per muntar

Sucre glaç (al gust, és per la nata)

Gerds

Xocolata per desfer

Primer de tot es prepara el merenga. En aquest cas, vaig fer merenga francès: es baten les clares d’ou amb el polsim de sal (que ajuda a qu emuntin millor) a punt de neu -ben fortes!- i quan ja estan s’hi afegeix el sucre poc a poc, a mode de pluja, i seguim batent dos minuts més.

Tinc un amic que és mestre pastisser i em va explicar com fer merenga italià, que queda amb una textura genial, molt fi i no es trenca! Jo encara el tinc pendent, perquè fins fa poc no tenia termòmetre de cuina, però us deixo les seves indicacions per si us animeu! 😉 Per fer-lo, una vegada tenim el merenga francès fet, posem a bullir 100 gr d’aigua i 333 gr de sucre (la proporció és un Kg de sucre per 300 gr d’aigua, però en aquest cas no necessitem tanta quantitat) per fer un almívar, fins que arribi a 118º-120ºC en el termòmetre. En aquest moment, quan encara és calent, ho afegim poc a poc i en forma de fil al merenga francès batent fins que quedi ben incorporat. Ho deixem refredar a temperatura ambient i ja el tenim llest per utilitzar.

Una vegada tenim el merenga fet, el posem dins d’una mànega pastissera i el repartim en forma de cor sobre un paper de forn o silpat untat amb una mica de mantega (per assegurar que no se’ns enganxi). Podeu dibuixar els cors en el paper de forn perquè us sigui més fàcil fer les formes, però recordeu girar-lo per tal que la merenga no toqui el llapis! Una vegada tenim els cors fets, ho posem al forn, prèviament escalfat, a 170ºC durant uns 30 minuts. Per saber si estan fets, han d’estar una mica daurats i desenganxar-se fàcilment de la superfície. Ho retirem del forn i ho deixem refredar a temperatura ambient.

Poca estona abans de servir-ho, muntem la nata i hi afegim sucre glaç al gust. Recordeu que per muntar la nata ha de ser molt freda (i si el bol i les barnilles de la batedora elèctrica també ho estan, us muntarà millor!). Repartim la nata per sobre dels merengues, amb mànega o bé amb una espàtula i ho decorem amb gerds i una mica de sucre glaç al damunt.

També podeu fer pavloves amb xocolata, com aquesta genial idea que vaig veure a L’amor omple neveres: abans de servir desfeu xocolata i la repartiu per sobre la nata. A més, podeu afegir-hi xocolata ratllada, en el meu cas no vaig fer-ho i ja van quedar boníssims!

Sopa de mandarina amb gelat de iogurt

Si existeix un postre que sempre em ve de gust és el gelat de iogurt. Sóc una fanàtica del gelat de iogurt!!! I això de que s’hagin posat de moda les iogurteries tipus Llaollao, i que cada setmana n’hi hagi de noves no sé si m’han fet bé o no… Per què és clar, quan n’hi ha una de noiva, l’he de tastar! I tant gelat no pot ser bo ; )

Aquest cap de setmana la meva mare va muntar un sopar a casa i em va demanar ajut amb els postres. A ella no li agrada cuinar, però sí que hi ha una cosa que sí que li agrada en relació a la cuina: utilitzar els ingredients de temporada. Mai para de repetir-me que aprofiti els productes que es cultiven aquí. Normalment em diu: Anna, no facis un pastís de maduixa si no és època de maduixes, que et sortiran caríssimes i vénen de l’altra punta del món! I la veritat és que té raó, però de vegades sóc més “capritxosa”… Així que volíem un postre lleugeret, a poder ser amb fruita, i ara comença l’època de mandarines, així que vam pensar en aquesta fruita per fer-ne una sopa acompanyada de gelat de iogurt. Una recepta ràpida i senzilla que queda molt bona!

Ingredients (per 7-8 persones):

Per la sopa de mandarina:

15 mandarines

90 gr de sucre

10 gr de sucre avainillat

100 gr d’aigua

Pel gelat de iogurt:

4 iogurts naturals

200 ml de nata líquida per muntar

sucre glaç al gust

El gelat de iogurt és millor fer-lo bastantes hores abans, ja que necessita ben bé 3-4 hores per congelar-se. Es munta la nata líquida fins que formi pics ben ferms (recordeu que si ho feu dins d’un bol d’acer inosidable que ha estat uns minuts al congelador, i la nata és ben freda, us muntarà millor). Reservem a la nevera. Mentres, batem una mica els iogurts i els afegim a la nata en dues vegades i fent moviments envolvents. Aneu amb compte no fer baixar la nata, ja que les dues consistències són molt diferents. Quan estigui ben integrat hi afegim sucre glaç al gust (jo ho vaig tastant fins que de gust ja m’agrada). Tingueu en compte, però, que una cosa quan és freda o gelada es percep més dolça, per tant tireu el sucre i tasteu en funció d’això. Tapem el bol amb un film de plàstic (millor si toca la massa) o ho posem dins d’un tupper hermètic i ho posem al congelador un mínim de 3-4 hores, podeu preparar-lo el dia abans.

15 o 20 minuts abans de servir el gelat, l’hem de treure del congelador perquè sigui més manejable.

Per a fer la sopa, s’exprimeixen les mandarines i es cola el suc per treure-li la polpa i la resta de pinyols que hi quedin. És millor fer la sopa poc abans de consumir-la, no moltes hores abans. Es reserva el suc colat. D’altra banda es fa un almívar amb l’aigua, el sucre i el sucre avainillat. Es posa l’aigua en una cassola a foc mig i s’hi afegeixen els sucres. I es va remenant, vigilant que no es cremi el sucre, fins que espesseixi. En aquest moment ho retirem del foc i esperem que es refredi a temperatura ambient. Jo vaig posar-hi sucre avainillat perquè vaig pensar que un toc de vainilla hi quedaria bé. També la podeu posar en extracte o en beina, o fins i tot variar les proporcions dels dos tipus de sucre que us proposo, sempre que n’hi hagi 100 gr en total. Quan l’almívar està a temperatura ambient, el tirem dins el suc de mandarina i remenem bé perquè quedi ben incorporat.

S’ha de reservar a la nevera sense emplatar. Just abans de servir (ja fa uns minuts que hem tret el gelat de iogurt del congelador) es treu la sopa de la nevera i es remena per si s’ha separat el suc. Quan està ben homogeni es reparteix en gots o bols i s’hi afageix una bola de gelat. Jo vaig decorar-ho amb pell de lima ratllada, per donar-li color i una mica d’acidesa. Podeu no posar-hi res, o altres coses com la pell de mandarina, vainilla o cacau en pols, etc. Espero que us animeu, és senzilla, molt ràpida i ara que encara no fa gaire fred, és refrescant!

Pastís de xocolata i ametlla sense farina

Feia dies que volia fer alguna recepta de xocolata que no hagués fet mai i aquest dissabte vaig tenir un sopar amb les meves amigues, perquè l’Eli, que viu a Madrid, va venir a fer-nos una visita. Així que era l’ocasió perfecta! A més, feia temps que volia utilitzar ametlla mòlta, perquè les receptes que en porten normalment queden boníssimes! Vaig fer un pastís de xocolata que queda força baixet i és dens, però als que ens agrada la xocolata ja ens va bé! ; )

Podríem dir que queda per l’estil del brownie. (Era la nit, i no vaig poder fer les fotos amb la llum del dia, però espero que pugueu veure-ho bé igualment!)

Ingredients:

250 gr de xocolata negra

un polsim de sal

4 ous

50 gr d’ametlla mòlta

100 gr de sucre

Nata per muntar

Sucre glaç

Cacau en pols

Pre-escalfem el forn a 160ºC.

Desfem la xocolata al bany Maria o al microones, vigilant que no es cremi. Per això, ho farem a foc lent o a potència baixa en el cas del microones i anar remenant. Li afegim el polsim de sal. Una vegada estigui líquida i sense grumolls, ho retirem del foc i li afegim l’ametlla mòlta i remenem amb una espàtula o cullera fins que estigui ben integrada.

D’altra banda separem les clares dels rovells. Amb la batedora elèctria batem els rovells amb la meitat del sucre, fins que quedi una mescla esponjosa i blanquinosa, i hagi augmentat força el seu volum (el doble o més). I ho afegim a la mescla de la xocolata i ametlla, en dues o tres vegades i fent moviments envolvents. És bo que no afegiu més mescla de rovells i sucre fins que la que hagueu posat abans estigui ben integrada. Quan ho tenim, ha de ser una massa molt densa, que gairebé es pugui agafar amb la mà i no quedi enganxada al bol o cassola on ho tinguem. Ho reservem a temperatura ambient perquè acabi d’anar perdent temperatura.

D’altra banda muntem les clares d’ou, ben fortes, i quan gairebé estan hi afegim l’altra meitat del sucre i seguim batent. Quan les tinguem les hem d’afegir a la mescla de xocolata, ametlla, rovells i sucre. És recomanable fer-ho també en tres vegades o les que necessitem, fent moviments envolvents vigilant no desmuntar (gaire) les clares. Al principi veureu que cosa que s’integrin les clares, però a mida que n’hi ha més, va quedant homogeni.

Una vegada timguem la massa feta, ben homogènia, untem un motlle amb mantega o spray anti-adherent i hi tirem la massa. Ho enfornem durant 30-35 minuts. En aquest cas, el truc de l’escuradents no serveix perquè volem que quedi una mica cru de dins, perquè no sigui tan dens. Ho traiem del forn i no ho traiem del motlle fins que s’hagi refredat a temperatura ambient. Veureu que dins del forn semblava que pugés força i un cop fet torna a baixar, és normal. I també veureu que es trenca una mica la crosta, ha de ser així.

Per a servir-lo jo el vaig acompanyar amb nata, i la veritat és que hi quedava molt bé, ja que com he dit, era una mica dens i després de sopar estàvem tipes! La vaig muntar amb una mica de sucre glaç (al gust) i li vaig tirar cacau en pols per sobre per donar-li més gust i color. Podeu acompanyar-lo com vulgueu: amb una bola gelat, amb mascarpone… al vostre gust!

Tiramisú

Ja que la cosa va de receptes italianes… us deixo la recepta del meu tiramisú. Dic meu perquè hi ha diferents maneres de fer-lo. Resulta que me’n van demanar un, i a mi no m’agrada i mai en menjo, i encara menys en faig. Però vaig voler provar-ho. I quan vaig començar a buscar receptes vaig veure que era tot un món… Hi ha qui el fa amb ou i qui el fa sense, ja que és ou cru. L’original? Encara no n’he tret l’aigua clara! Hi ha qui fa pa de pessic, o qui utilitza melidros comprats, etc.

Vaig decidir fer-ho sense ou, ja que encara feia força calor i no em va fer gràcia utilitzar ou cru. I vaig fer la massa de melindros jo mateixa però fent les planxes sencers, no melindros individuals, que em sembla menys pràctic. I aquí el resultat:

Ingredients:

Per la massa de melindro:

· 75 gr de farina

· 75 gr de sucre

· 3 ous

· 1/2 sobre d’impulsor en pols tipus Royal

Pel tiramisú:

· 250 gr de formatge mascarpone

· 200 gr de nata líquida per muntar

· 50 gr de sucre glaç

· Vainilla en pols

· Cacau en pols

· 1 cafè sol

· Una miqueta de rom

Escalfem el forn a 200ºC.

Per a fer la massa de melindros separem les clares dels rovells i batem aquests amb la meitat del sucre. Tamisem la farina i l’impulsor i els afegim als rovells poc a poc tot remenant amb una espàtula. D’altra banda batem les clares i quan siguin gairebé muntades hi afegim l’altra meitat del sucre i les acabem de muntar. Afegim les clares als rovells en dues vegades, remenant amb moviments envolvents vigilant no desmuntar les clares i fins que quedi una massa ben homogènia. Separem la massa en dues meitats, perquè necessitem dues planxes. Posem una de les masses a la safata plana del forn, sobre un silpat o paper de forn, de la mida més o menys que vulgueu fer el tiramisú. Jo vaig fer-lo amb un cèrcol adaptable a la mida que vulgui. La posem al forn durant uns 10 minuts, fins que l’escuradents surti sec, i deixem refredar a temperatura ambient. Repetim el procés amb l’altra meitat de la massa. I reservem.

Per a fer el tiramisú primer de tot fem un cafè sol i li tirem una miqueta de rom. Jo en vaig tirar molt poc, però això va a gustos, i podeu utilitzar altres licors. El reservem a temperatura ambient.

Muntem la nata. Un consell perquè us quedi ben muntada és tenir molt freda la nata, el bol on la volem muntar i les barnilles de la batedora que farem servir. Jo utilitzo un bol d’acer inoxidable i el poso uns minuts abans al congelador, així no tinc cap problema. Una vegada muntada la nata es reserva a la nevera i treballem el mascarpone amb una espàtula o cullera perquè agafi una textura més manejable i suau. Una vegada el tenim, l’incorporem a la nata. Es tracta de dues textures i densitats diferents, per tant, és millor afegir el mascarpone en dues o tres vegades i anar remenant amb moviments suaus i envolvents, i no posar més mascarpone fins que tinguem l’anterior ben integrat i vigilant no desmuntar la nata. Si ho fem així la textura queda genial! En aquest moment hi afegim el sucre glaç, també poc a poc i anar incroporant. I la vainilla al gust.

Per a muntar el tiramisú podeu utilitzar la mateixa font on el servireu, un motlle desmuntable, o com vaig fer jo, un cèrcol adaptable. Agafeu les planxes de melindro i les talleu amb el mateix cèrcol, de manera que tinguin la mateixa mida. N’empapeu una amb el cafè pels dos costats. Jo vaig fer-ho amb un pinzell, fins a deixar-la ben humida. I la poseu dins del cèrcol. Al damunt de la planxa hi posem 2/3 parts de la massa del mascarpone i la nata, i amb una espàtula procurem que quedi ben plana i llisa de la superfície. I hi tirem una mica de cacau en pols, al gust, però normalment no se’n tira tant com a la superfície de fora. I repetim el procés: empapem de cafè la segona planxa de melindro, la posem dins el cèrcol sobre la massa de mascarpone i nata. I hi posem la resta de la massa. A sobre hi tirem cacau en pols fins que quedi ben cobert i ja tindreu el tiramisú fet. Un altre petit consell que segur que sabreu: per tirar el cacau en pols (o sucre glaç en el cas d’altres pastissos) és millor fer-ho poc a poc i a través d’un colador molt  prim, així queda perfectament repartit.

L’heu de reservar a la nevera un mínim de 6 hores, per tant és millor preparar-lo el dia abans.

No vaig provar-lo, però boníssim segons em van dir! Així que espero que si us agrada aquest típic postre us animeu a fer-lo, és molt senzill!

Cardenal

Bon dia! Per fi començo a penjar receptes. La veritat és que em fa molta il·lusió que aquesta sigui la primera que penjo.

Dissabte teníem dinar a casa i vaig pensar que podia fer un cardenal. Es tracta d’un pastís originari de Lloseta, Mallorca. Jo el conec perquè a la famosa pastisseria Turull de Terrassa els fan boníssims, i vaig pensar que estaria bé atrevir-me a fer-lo. Però em va costar molt trobar receptes per internet, i finalment vaig decidir fer una barreja de tot el que havia llegit. Es tracta d’una base de merenga i pa de pessic, nata muntada al mig, i tapat amb una capa igual que la base. És deliciós i es desfà a la boca!

Ingredients:

Per la merenga:

· 188 gr de sucre

· 3 clares d’ou naturals, a temperatura ambient

· un polsim de sal

Pel pa de pessic:

· 2 ous

· 50 gr sucre glaç

· 30 gr farina

Pel farcit:

· Nata líquida per muntar

· Sucre glaç

Pre-escalfem el forn a 160º, dalt i baix sense aire.

Per fer la merenga es baten les tres clares i el polsim de sal amb una batedora elèctrica. És important que quedin ben muntades. Quan estiguin gairebé muntades veurem que no queden bombolletes i que l’aspecte és blanc i brillant. Llavors afegim el sucre en forma de pluja, poc a poc i sense deixar de batre. La mida de sucre és una mica estranya, perquè partiex de que 250 gr de sucre són per 4 clares d’ou, però llavors em sobra mrenga així que he fet menys mida!

Una vegada tenim el sucre incorporat la merenga està feta. Ha de quedar ben forta, que en girar el bol no caigui i formant pics ferms. Si poseu una cullera dins i la traieu, queda una punta cap amunt del rastre de la cullera, i no cau. Aquesta és la textura perfecta.

En aquesta recepta explico com podeu fer el merenga italià (aquest que ja tenim fet és el francès). Jo encara no l’he provat de fer, perquè porta més temps, però el merenga queda més ben fet i no es trenca gens.

Es posa la merenga dins una mànega pastissera amb una boquilla gran, o sense boquilla, és com ho vaig fer jo. I es reserva. Sempre penso que és molt complicat omplis una mànega sense l’ajut d’una altra persona, fins que vaig saber aquest truc: posem la mànega dins dun got gran i ample, o una gerra que sigui tan llarga i ample com la mànega i dobleguem la part de dalt per no tacar-la. D’aquesta manera, podem tombar el bol amb una mà i utilitzar l’altra per escurar. És una tonteria, però a mi em va molt bé!

El pa de pessic és important que sigui blanc i molt flonjo, i que no s’assequi dins el forn durant la mitja hora que el tindrem a dins. Per això separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb la meitat del sucre glaç, fins que quedin esponjosos, blanquinosos i hagin augmentat el seu volum considerablement (el doble o més). Hi afegim la farina prèviament tamisada i seguim batent amb la batedora elèctrica fins que quedi ben incorporada. (Sóc d’aquelles que mai bat la farina amb batedora, però en aquest cas no podien quedar gens de gromulls).

D’altra banda, es munten les clares a punt de neu, i quan gairebé les tenim muntades hi afegim la resta del sucre fins que quedin fetes merenga. Quan està ben incorporat afegim les clares els rovells en dues vegades, remenant amb una espàtula fent moviments envolvents. Ja tenim la massa de pa de pessic feta i la posem en una altra mànega pastissera.

Per a fer el muntatge necessitem la safata plana del forn. Hi posem un silpat o paper de forn. Amb la mànega pastissera de la merenga fem dues línies de merenga de punta a punta de la safata, deixant un espai entre elles per una línia de pa de pessic. La merenga, un cop cuita, manté la forma original, no creix, així que feu les tires de la mida que vulgueu el cardenal. Una vegada fetes les dues tires de merenga, fem la de pa de pessic al mig, de manera que quedin totes tres tocant-se, juntes. I es repeteix el procés, per tenir la base i la tapa. Podeu fer l’amplada que vulgueu, anar fent tires, però sempre posant el merenga a les puntes perquè es manté ferm i fa de “tope” del pa de pessic (que en canvi, s’aplanaria).

Podem tirar-hi una miqueta de sucre glaç per sobre, sense tamisar, si queda gromullut no passa res (al contrari a mi m’agrada!), i ho posem al forn uns 30-35 minuts. Quan estigui fet veureu que la merenga no és blanca, sinó que està lleugerament torrada. Ho traiem del forn i deixem refredar a temperatura ambient.

Mentre tenim la massa al forn, muntem la nata i li afegim el sucre. Les quantitats van al gust, depèn de si voleu posar-hi molta nata o no, i si la voleu molt dolça o menys. Jo, sincerament, vaig fer-ho a ull.

Quan la massa de merenga i pa de pessic s’hagi refredat, posem la base al revés. Posem la nata muntada, o bé amb mànega pastissera o bé amb una cullera, jo vaig fer-ho amb cullera. I ho tapem amb la segona massa. I voilà, cardenal fet! El reservem a la nevera fins al moment de servir, i podem tirar-i sucre glaç al damunt amb l’ajut d’un colador metàl·lic o un tamisador. Hi ha qui li agrada molt fred amb la nata gairebé congelada, en aquest cas el guardem al congelador, però jo prefereixo fred de nevera. Quan el serviu, podeu acompanyar-lo de xocolata desfeta calenta, i queda boníssim! Jo normalment utilitzo la de Nestlé per fer fondue, que ja ve amb el recipient per microones, i si no l’utilitzo tota la tapo i la guardo.

No tinc fotos del procés, però a l’enllaç que hi ha més a munt, podeu veure com es munta si no queda clar amb l’explicació. Podeu fer-lo allargat o rodó, gran o individual… al vostre gust! Només heu de tenir en compte és el temps de cocció, si és més petit probablement no serà tanta estona al forn.

Espero que us animeu i gaudiu d’aquest postre deiliciós!