Layer cake de xocolata amb frosting blanc

Hola! Aquest post l’hauria d’haver publicat el dissabte, però no he tingut temps fins avui! Entre el Bcn&Cake i les mil coses que havia de fer no he pogut! El dia 24 de novembre la meva amiga Carla va fer 23 anys i vam celebrar-ho divendres passat. Durant tota la setmana pensava en quin pastís podria fer… A ella li encanten els dolços americans: cupcakes, pastissos amb fondant, cookies decorades, etc. L’any passat li vam fer un pastís de dos pisos cobert amb fondant (algun dia us el penjaré!), així que aquest any vaig optar per aquest layer cake.

Imatge

Imatge

Ingredients:

Pel pa de pessic:

6 ous

400 gr de xocolata negra

330 gr de mantega

110 gr de sucre

70 gr de farina

20 gr d’impulsor tipus Royal

 

Pel frosting blanc:

1 mida de got de Crisco (uns 200 gr aproximadament)

500 gr de sucre glaç

85 gr de nata per muntar

5 gr de sal

 

Aquesta recepta de pa de pessic de xocolata l’he tret del Pastís de xocolata, xocolata de Cuina per llaminers, però he variat les mesures.

Es pre-escalfa el forn a 150ºC.

S’han de preparar dos bescuits. Primer de tot es posa la xocolata (200 gr) i la mantega (165 gr) a foc baix fins que estigui totalment desfetes i la mescla sigui homogènia i brillant. Es reserva. D’altra banda, es separen les clares (3 ous) dels rovells i es baten els rovells amb el sucre (55 gr) fins que quedi una massa blanquinosa i hagi augmentat el seu volum. S’afegeix la mescla de la xocolata als rovells amb el sucre, poc a poc i remenant suaument (compte si la xocolata encara és molt calenta, es poden prendre els ous!). Quan estigui perfectament incorporat, s’hi afegeix la farina (35 gr) i l’impulsor (20 gr) prèviament tamisats. Jo això mai ho faig amb batedora elèctrica, utilitzo una batedora manual. Finalment, es munten les clares a punt de neu, ben fortes (això sí amb elèctric, si no us estareu hores!) i s’afegeixen en tres vegades a la mescla tot fent moviments suaus i envolvents procurant no fer baixar les clares. S’unta un motlle amb mantega o amb spary anti-adherent (per fi ja tinc el meu, vaig comprar-lo al Bcn&Cake), s’aboca la mescla al motlle i s’enforna durant uns 30-35 minuts, fins que d’escuradents surti sec.

Una vegada cuit, es treu del forn i passada una estona es desemmotlla i es reserva. Es repeteix el procés per fer el segon pa de pessic.

Fer el frosting és molt senzill: podeu fer-ho amb batedora elèctrica, amb KitchenAid o altres marques, amb Thermomix, o fins i tot amb una liquadora. En aquest cas, vaig fer-ho a casa d’una amiga així que vaig poder utilitzar la Thermo.

Es posa el Crisco (una mena de mantega vegetal americana) en el got i es bat a velocitat baixa durant uns segons de manera que quedi més suau i manejable. S’hi va afegint el sucre sense deixar de batre a velocitat mitja. És molt de sucre per poc Crisco, per tant possiblement haureu d’ajudar-vos amb una espàtula per anar retirant el sucre que queda per les parets del bol i fer que s’incorpori. Una vegada està ben incorporat s’hi afegeix la sal i es continua batent, i a continuació la nata, i s’augmenta la potència a alta. Podeu afegir-hi extracte de vainilla o l’algun altre gust, o no posar-hi res més. Jo en aquest cas vaig deixar-lo tal qual i era boníssim!

Una vegada tingueu el frosting fet, que us agradi la textura, podeu cobrir el pastís. Entre els dos pans de pessic es fa una capa de frosting, i després, els cobrim tant com vulguem amb l’ajut d’una espàtula. Si voleu que us quedi súper llis, recomano fer una primera capa prima, el més llisa possible i posar el pastís a la nevera o al congelador uns minuts, fins que s’endureixi la capa de frosting. Després, el traieu i li poseu més quantitat i us ajudeu amb pales i espàtules, d’aquesta manera podreu fer-li una superfície llisa i sense endur-vos engrunes de pa de pessic.

En aquest cas jo no vaig fer-ho llis, perquè a la Carla li agrada així, que faci aigües, perquè diu que d’aquesta manera sembla més casolà! Una vegada cobert, vaig ratllar xocolata negra i la vaig posar al damunt per decorar. Per a mantenir-lo, no el poseu dins la nevera!

És un pastís molt recomanable pels amants de les coses molt dolces… però és una bomba! A veure si us animeu!  😉

Anuncis

Galetes de mantega de Halloween

Veureu que aquesta recepta la penjaré més d’una vegada, potser amb petites variacions. No és que vulgui repetir-me, només és que de tant en tant en faig i les decoro segons l’època de l’any que és o el motiu pel qual les faig: Nadal, primavera, aniversaris… En aquest cas, no és que sigui partidària de celebrar el Halloween, ja que aquí és Castanyada i ja tenim els panallets, les castanyes i els moniatos, però en pastisseria creativa Halloween donava molt de joc. Es tracta de galetes de mantega que atipen força però són boníssimes!

Imatge

Ingredients:

Per les galetes:

240 gr de mantega (a temperatura ambient)

400 gr de farina de rebosteroa

120 gr de sucre glaç

1 ou

2 cullerades soperes de llet

Un polsim de sal

Per la glaça reial:

1 clara d’ou

200 gr de sucre glaç

Unes gotes de suc de llimona

Colorant

Si teniu Thermomix és un moment preparar aquesta recepta: es posen tots els ingredients al got de la Thermomix 20 segons a velocitat 6. Es treu la massa de la Thermo i l’acabeu d’amassar amb les mans si és necessari. Ha de quedar una massa ben lligada i que no s’enganxi a les mans ni a la superfície. Se’n fa una bola, s’embolica amb film transparent i es deixa reposar uns 15 minuts a la nevera.

Pels que no tingueu Thermomix, com jo, primer de tot es bat la mantega (que ha d’estar a temperatura ambient) i el sucre glaç amb la batedora de barnilles elèctrica (vigileu la potencia al començament per no quedar nevats de sucre!). Una vegada tenim una textura de pomada y afegim l’ou, la llet i la sal i seguim batent. Deixem la batedora eléctrica i amb l’ajut d’una espàtula anem incorporant la farina prèviament tamisada. Veureu que sembla que la massa no hagi d’absorbir tanta farina, però finalment ho fa. Jo sempre ho acabo fent amb les mans perquè amb l’espàtula arriba un moment que se’m fa impossible. La massa, quan està feta, veureu que  és compacta i no s’enganxa a les mans ni a la superfície on l’estigueu treballant (en cas que s’enganxi, afegiu més farina fins que us quedi bé).

Una vegada tenim la massa feta, se’n fa una bola, es tapa amb film transparent i es deixa reposar a la nevera una estona (mitja horeta o menys) ja que està una mica massa tova per tallar-la, sobretot si l’hem fet a mà.

Pre-escalfem el forn a 180ºC.

Agafem una porció de la massa (la resta la seguim deixant a la nevera) i amb l’ajut del corró l’estirem fins a obtenir un gruix de 0.5cm aproximadament. Amb els tallants, donem la forma que vulguem i ho posem a la safata plana del forn sobre un silpat o paper vegetal 10-12 minuts. Per fer els fantasmes vaig utilitzar el tallant en forma de cupcake. Quan estiguin lleugerament torrades les traiem del foc i les deixem refredar a temperatura ambient. Solen sortir una mica toves del forn, és normal, però quan es refreden s’endureixen.

Una vegada tenim les galetes fredes, les podem decorar amb la glaça reial. Batem, amb la batedora, la clara d’ou amb el sucre durant una estona. Ha de quedar una mescla blanca i brillant. Un truc del fantàstic bloc Sweetopia (que recomano molt per aprendre a decorar galetes) per saber si heu aconseguit la textura ideal és fer un tall amb el ganivet i comptar quants segons triga a borrar-se. Idealment n’ha de trigar 10. Si són menys, és que hi falta sucre, si són més, és que està massa espès. Jo ho faig amb clara pasteuritzada, així en puc afegir una mica més si veig que em queda massa dens.

Quan tinguem la glaça feta hi afegim el colorant (si és líquid o en pols aneu en compta que no alteri la consistència, podeu corregir-ho amb més sucre glaç o més clara d’ou). Si voleu més d’un color podeu separar la glaça blanca original en tants bols com colors vulgueu i tenyir cada bol d’un color. La glaça s’asseca, per tant l’he de tenir tapada mentre no la feu servir, a poder ser sense qui hi hagi aire en contacte.

Per a decorar les galetes ho podeu fer amb biberons o amb mànegues pastisseres amb boquilles petites. Una vegada decorades deixem que s’assequi la glaça sense tapar-ho i en pla. Jo normalment ho faig d’un dia per l’altre perquè quedi ben dura. Una vegada s’ha endurit la glaça, podem conservar les galetes durant un dies dins d’una capsa metàl·lica en un espai sec.

Quan decoreu hi ha tantes opcions com vulgueu: podeu jugar amb diferents formes de boquilles de mànega pastissera per obtenir resultats diferents, podeu afegir-hi perles, sucre de colors, banyar-les en xocolata enlloc d’utilitzar glaça, o simplement deixar-les sense decorar amb sucre per sobre.

Com que segur que tornaré a penjar més galetes, prometo fer-ho amb la meva amiga Mariona, la persona més bona decorant galetes que conec. Així veureu quantes coses es poden fer, que jo tot just n’estic aprenent… Atents per Nadal! 😉

Macarons de tardor

Fa temps que volia fer Macaros, un dolç francès boníssim! Però sempre havia sentit que era força difícil de fer i per això vaig decidir anar a fer un taller demostratiu al Milar Paloma de Terrassa, on fan cursos i tallers molt interessants i pengen les receptes a la seva web.

Aquesta recepta és de les més senzilles que he vist de Macarons i per això m’hi vaig atrevir. Però evidentment té truc, i està en aconseguir la textura i en la cocció.

Imatge

Imatge

Ingredients

Pels macarons:

3 clares d’ou

200 gr d’icing sugar

30 gr de sucre normal

125 gr de farina d’ametlla

Pel farcit de ganache de xocolata:

200 gr xocolata negra

200 gr de nata líquida

Aquesta recepta és millor preparar-la el dia abans de consumir-la.

Imatge

El primer de tot és muntar les clares a punt de neu, ben fermes comprovant que no es moguin si girem el bol. Amb uns 5 minuts normalment s’aconsegueix (foto 1). Jo vaig utilitzar clares pasteuritzades perquè al taller van fer-ho així. Ja sé que en pastissera no són gaire vàlides aquestes clares, a més, en el cas dels Macarons normalment s’utilitzen clares naturals i es deixen envellir a la nevera abans d’utilitzar. De totes maneres, per ser la meva primera vegada amb els Macarons, vaig optar pel més fàcil. Una vegada tenim les clares muntades hi afegim el sucre normal a mode de pluja, sense deixar de batre.

Tamisem l’icing sugar i la farina d’ametlla i afegim una cullerada gran de cada a les clares muntades (foto 2). Amb una espàtula fem moviments envolvents molt suaus (amb compte de no fer baixar les clares) fins que quedi ben integrat. Podeu anar-ho fent amb forma de 8. I repetim el procés fins que s’acabi tot l’icing sugar i la farina d’ametlla. També es pot utilizar sucre glaç, però l’icing sugar és més fi.

Si volem posar-hi colorants o essències d’algun gust, aquest és el moment. És recomanable utilizar els colorants en pasta (Wilton en té de tots els colors!), per no alterar la textura del macaró, ja que és el secret bàsic perquè surti bé. Recordeu, que per utilizar els colorants en pasta ho fem amb un escuradents nou cada vegada que vulguem posar més colorant, ja que si no, el contaminarem.

Quan ja tenim la massa feta la posem dins d’una mànega pastissera per a fer les formes dels Macarons. També es pot utilizar el biberó rodó Lekué si el teniu. Hi ha diefrents opcions: descarregar-nos una plantilla d’Internet i calcar-la a un paper de forn, dibuixar les formes amb un tap d’ampolla d’aigua (així és com vaig fer-ho jo, foto 3), o utilizar la plantilla de Lekué qui la tingui (de fet la venen juntament amb el biberó rodó: Kit Macarons). Si dibuixeu en el paper de forn, quan el poseu a la safata feu-ho cara avall, de manera que la massa de Macarons no estigui en contacte amb el llapis.

Posem el paper de forn o plantilla dins de la safata plana de forn (per evitar haver de moure-ho una vegada hi hagi la massa al damunt, perquè no se’ns desfacin les formes) i amb la mànega pastissera fem les formes dels Macarons. Si volem decorar-ho, ara és el moment. Jo vaig espolvorejar-los amb cacau en pols. Una vegada preparats, s’han de deixar reposar a temperatura ambient. Quanta estona? Cadascú diu la seva: hi ha qui diu només una hora, hi ha qui ho deixa quatre hores i hi ha qui ho fa d’un dia per l’altre. El tema és que quedi la part superficial dura, que en tocar-ho amb el dit (tampoc cal aixafar-ho fort!) no es marqui ni se’ns embruti el dit. Jo vaig fer-ho d’un dia per l’altre.

Una vegada han reposat els Macarons crus, els enfornem. Pre-escalfem el forn a 160ºC. L’estona de cocció és un altre misteri: hi ha moltes opinions diferents pel que he vist. La recepta que segueixo diu que són 10 minuts. Passada la meitat del temps de cocció, als Macarons els surt una espècie de peu, a la base de bombolles d’aire. Quan els traiem del forn els deixem refredar a temperatura ambient i quan ja són freds, es poden retirar fàcilment del paper i ja estan a punt per farcir.

Jo vaig farcir-los de ganache de xocolata, que s’ha de preparar el dia abans. Es posa la nata a un cassó al foc i quan arrenca al bull es tira al damunt de la xocolata trossejada i es remena fins a obtenir una mescla homogènia i ben brillant. Es reserva dins d’un tupper hermètic (dins la nevera si fa calor). Quan tenim els Macarons cuits, posem la ganache dins una mànega pastissera i els farcim. Probablement us en sobrarà, la podeu conservar congelada fins a dos mesos.

Els Macarons també es poden farcir amb melmelades, qualsevol tipus de frosting o de buttercream… al vostre gust! Es pot jugar amb els colors i gustos dels Macarons i fer combinacions boníssimes. Com que no estic 100% satisfeta d’aquests Macarons, d’aquí un temps m’hi tornaré a posar i provaré coses noves.

Els Macarons es reserven a la nevera, dins d’un tupper amb paper de forn perquè no s’enganxin entre ells, i duren fins a tres dies. En el meu cas, van millorar després de passar unes hores a la nevera. Si no els heu de consumir tots, també podeu congelar-los.

Panallets

Evidentment havia de penjar aquesta recepta, i sé que ho faig tard, perquè tots ja teniu els panallets comprats, menjats i ben digerits (espero!), però les obligacions de vegades em deixen amb poc temps pel bloc, així que la deixo penjada de cara a la propera Castanyada.

Aquesta recepta no és meva, és la que tota la vida han fet meves tietes i la meva mare, i jo cada any hi sóc per ajudar-les i aprendre’n, però aquest any no vaig poder (això que deia, les obligacions em treuen temps per cuinar!) per tant, no els he fet jo. Però els he tastat, i tot i que no sóc gaire de panallets, opino que són boníssims. Com cada any, són un èxit i volen!

Imatge

Imatge

Ingredients:

1 kg d’atmetlla en pols

1 kg de sucre

1/2 kg de patates bullides

Ous (1 sencer i rovells)

Pinyons

Codonyat

Llimona

Cacau en pols

La massa dels panallets d’ha de preparar el dia abans.

Es bullen les patates amb pell, així no absorveixen tanta aigua. Una vegada bullides, es pelen i es fan puré. S’hi afegeix el sucre i es mescla fins que quedi ben integrat. A continuació, s’hi afegeix un ou sencer, un rovell d’ou i l’ametlla en pols. Es treballa la massa fins que quedi homogènia. Normalment (crec recordar) comencem amb una cullera o espàtula, mentre hi ha l’ou sencer, però de seguida passem a fer-ho amb les mans. És pesat però s’ha de fer fins que la massa sigui fina. Penseu, però, que no hi ha líquid i que per tant sempre notareu els grans de sucre. És a dir no és una massa com de pa o galtes, però els ingredients han de quedar perfectament integrats.

Es fa una bola amb la massa i es deixa reposar en un lloc fresc i sec durant 24 hores.

Una vegada la massa ha reposat podem donar-li forma. Aquí és normalment on cada any les ajudo, perquè en fem tants que és una mica pesat. La mida i sabor dels panallets va a gustos, nosaltres no els solem fer gaire grossos. Gairebé cada any fem els mateixos, perquè ja sabem que triomfen a la family: pinyons, llimona, cacau i codony.

Per fer els de pinyons, fem boles i les suquem a un ou batut i després hi enganxem els pinyons. De vegades tenim problemes perquè ens costa enganxar els pinyons, però sempre ens n’acabem sortint. Els de cacu en pols i els de llimona es fan igual: es posa el cacau en pols o la ratlladura de llimona dins de la massa i sel’s dóna la forma que vulguem (els de coco també es fan així, però no en fem perquè a casa el coco no agrada gaire). Aquest any, van fer els de llimona en forma de bolet invertit, com cada any, i van innovar amb els de xocolata: eren conillets amb les orelles fetes de pinyons. I els de codonyat (també casolà i boníssim) es fan com si es fes un braç de gitano: s’estira una mica de massa i s’hi posa una tira de codony al damunt, s’enrotlla la massa de panallet i es talla en rodanxes de forma esbiaixada.

Abans d’enfornar els panallets, tots ells es pinten amb rovell i s’enfornen durant 4-5 minuts a 220ºC amb el forn prèviament escalfat.

Amb aquesta recepta van sortir uns 180 panallets, uns 3 kg!

Sopa de mandarina amb gelat de iogurt

Si existeix un postre que sempre em ve de gust és el gelat de iogurt. Sóc una fanàtica del gelat de iogurt!!! I això de que s’hagin posat de moda les iogurteries tipus Llaollao, i que cada setmana n’hi hagi de noves no sé si m’han fet bé o no… Per què és clar, quan n’hi ha una de noiva, l’he de tastar! I tant gelat no pot ser bo ; )

Aquest cap de setmana la meva mare va muntar un sopar a casa i em va demanar ajut amb els postres. A ella no li agrada cuinar, però sí que hi ha una cosa que sí que li agrada en relació a la cuina: utilitzar els ingredients de temporada. Mai para de repetir-me que aprofiti els productes que es cultiven aquí. Normalment em diu: Anna, no facis un pastís de maduixa si no és època de maduixes, que et sortiran caríssimes i vénen de l’altra punta del món! I la veritat és que té raó, però de vegades sóc més “capritxosa”… Així que volíem un postre lleugeret, a poder ser amb fruita, i ara comença l’època de mandarines, així que vam pensar en aquesta fruita per fer-ne una sopa acompanyada de gelat de iogurt. Una recepta ràpida i senzilla que queda molt bona!

Imatge

Ingredients (per 7-8 persones):

Per la sopa de mandarina:

15 mandarines

90 gr de sucre

10 gr de sucre avainillat

100 gr d’aigua

Pel gelat de iogurt:

4 iogurts naturals

200 ml de nata líquida per muntar

sucre glaç al gust

El gelat de iogurt és millor fer-lo bastantes hores abans, ja que necessita ben bé 3-4 hores per congelar-se. Es munta la nata líquida fins que formi pics ben ferms (recordeu que si ho feu dins d’un bol d’acer inosidable que ha estat uns minuts al congelador, i la nata és ben freda, us muntarà millor). Reservem a la nevera. Mentres, batem una mica els iogurts i els afegim a la nata en dues vegades i fent moviments envolvents. Aneu amb compte no fer baixar la nata, ja que les dues consistències són molt diferents. Quan estigui ben integrat hi afegim sucre glaç al gust (jo ho vaig tastant fins que de gust ja m’agrada). Tingueu en compte, però, que una cosa quan és freda o gelada es percep més dolça, per tant tireu el sucre i tasteu en funció d’això. Tapem el bol amb un film de plàstic (millor si toca la massa) o ho posem dins d’un tupper hermètic i ho posem al congelador un mínim de 3-4 hores, podeu preparar-lo el dia abans.

15 o 20 minuts abans de servir el gelat, l’hem de treure del congelador perquè sigui més manejable.

Per a fer la sopa, s’exprimeixen les mandarines i es cola el suc per treure-li la polpa i la resta de pinyols que hi quedin. És millor fer la sopa poc abans de consumir-la, no moltes hores abans. Es reserva el suc colat. D’altra banda es fa un almívar amb l’aigua, el sucre i el sucre avainillat. Es posa l’aigua en una cassola a foc mig i s’hi afegeixen els sucres. I es va remenant, vigilant que no es cremi el sucre, fins que espesseixi. En aquest moment ho retirem del foc i esperem que es refredi a temperatura ambient. Jo vaig posar-hi sucre avainillat perquè vaig pensar que un toc de vainilla hi quedaria bé. També la podeu posar en extracte o en beina, o fins i tot variar les proporcions dels dos tipus de sucre que us proposo, sempre que n’hi hagi 100 gr en total. Quan l’almívar està a temperatura ambient, el tirem dins el suc de mandarina i remenem bé perquè quedi ben incorporat.

S’ha de reservar a la nevera sense emplatar. Just abans de servir (ja fa uns minuts que hem tret el gelat de iogurt del congelador) es treu la sopa de la nevera i es remena per si s’ha separat el suc. Quan està ben homogeni es reparteix en gots o bols i s’hi afageix una bola de gelat. Jo vaig decorar-ho amb pell de lima ratllada, per donar-li color i una mica d’acidesa. Podeu no posar-hi res, o altres coses com la pell de mandarina, vainilla o cacau en pols, etc. Espero que us animeu, és senzilla, molt ràpida i ara que encara no fa gaire fred, és refrescant!

Pastís de xocolata i ametlla sense farina

Feia dies que volia fer alguna recepta de xocolata que no hagués fet mai i aquest dissabte vaig tenir un sopar amb les meves amigues, perquè l’Eli, que viu a Madrid, va venir a fer-nos una visita. Així que era l’ocasió perfecta! A més, feia temps que volia utilitzar ametlla mòlta, perquè les receptes que en porten normalment queden boníssimes! Vaig fer un pastís de xocolata que queda força baixet i és dens, però als que ens agrada la xocolata ja ens va bé! ; )

Podríem dir que queda per l’estil del brownie. (Era la nit, i no vaig poder fer les fotos amb la llum del dia, però espero que pugueu veure-ho bé igualment!)

Ingredients:

250 gr de xocolata negra

un polsim de sal

4 ous

50 gr d’ametlla mòlta

100 gr de sucre

Nata per muntar

Sucre glaç

Cacau en pols

Pre-escalfem el forn a 160ºC.

Desfem la xocolata al bany Maria o al microones, vigilant que no es cremi. Per això, ho farem a foc lent o a potència baixa en el cas del microones i anar remenant. Li afegim el polsim de sal. Una vegada estigui líquida i sense grumolls, ho retirem del foc i li afegim l’ametlla mòlta i remenem amb una espàtula o cullera fins que estigui ben integrada.

D’altra banda separem les clares dels rovells. Amb la batedora elèctria batem els rovells amb la meitat del sucre, fins que quedi una mescla esponjosa i blanquinosa, i hagi augmentat força el seu volum (el doble o més). I ho afegim a la mescla de la xocolata i ametlla, en dues o tres vegades i fent moviments envolvents. És bo que no afegiu més mescla de rovells i sucre fins que la que hagueu posat abans estigui ben integrada. Quan ho tenim, ha de ser una massa molt densa, que gairebé es pugui agafar amb la mà i no quedi enganxada al bol o cassola on ho tinguem. Ho reservem a temperatura ambient perquè acabi d’anar perdent temperatura.

D’altra banda muntem les clares d’ou, ben fortes, i quan gairebé estan hi afegim l’altra meitat del sucre i seguim batent. Quan les tinguem les hem d’afegir a la mescla de xocolata, ametlla, rovells i sucre. És recomanable fer-ho també en tres vegades o les que necessitem, fent moviments envolvents vigilant no desmuntar (gaire) les clares. Al principi veureu que cosa que s’integrin les clares, però a mida que n’hi ha més, va quedant homogeni.

Una vegada timguem la massa feta, ben homogènia, untem un motlle amb mantega o spray anti-adherent i hi tirem la massa. Ho enfornem durant 30-35 minuts. En aquest cas, el truc de l’escuradents no serveix perquè volem que quedi una mica cru de dins, perquè no sigui tan dens. Ho traiem del forn i no ho traiem del motlle fins que s’hagi refredat a temperatura ambient. Veureu que dins del forn semblava que pugés força i un cop fet torna a baixar, és normal. I també veureu que es trenca una mica la crosta, ha de ser així.

Per a servir-lo jo el vaig acompanyar amb nata, i la veritat és que hi quedava molt bé, ja que com he dit, era una mica dens i després de sopar estàvem tipes! La vaig muntar amb una mica de sucre glaç (al gust) i li vaig tirar cacau en pols per sobre per donar-li més gust i color. Podeu acompanyar-lo com vulgueu: amb una bola gelat, amb mascarpone… al vostre gust!

Tiramisú

Ja que la cosa va de receptes italianes… us deixo la recepta del meu tiramisú. Dic meu perquè hi ha diferents maneres de fer-lo. Resulta que me’n van demanar un, i a mi no m’agrada i mai en menjo, i encara menys en faig. Però vaig voler provar-ho. I quan vaig començar a buscar receptes vaig veure que era tot un món… Hi ha qui el fa amb ou i qui el fa sense, ja que és ou cru. L’original? Encara no n’he tret l’aigua clara! Hi ha qui fa pa de pessic, o qui utilitza melidros comprats, etc.

Vaig decidir fer-ho sense ou, ja que encara feia força calor i no em va fer gràcia utilitzar ou cru. I vaig fer la massa de melindros jo mateixa però fent les planxes sencers, no melindros individuals, que em sembla menys pràctic. I aquí el resultat:

Imatge

Ingredients:

Per la massa de melindro:

· 75 gr de farina

· 75 gr de sucre

· 3 ous

· 1/2 sobre d’impulsor en pols tipus Royal

Pel tiramisú:

· 250 gr de formatge mascarpone

· 200 gr de nata líquida per muntar

· 50 gr de sucre glaç

· Vainilla en pols

· Cacau en pols

· 1 cafè sol

· Una miqueta de rom

Escalfem el forn a 200ºC.

Per a fer la massa de melindros separem les clares dels rovells i batem aquests amb la meitat del sucre. Tamisem la farina i l’impulsor i els afegim als rovells poc a poc tot remenant amb una espàtula. D’altra banda batem les clares i quan siguin gairebé muntades hi afegim l’altra meitat del sucre i les acabem de muntar. Afegim les clares als rovells en dues vegades, remenant amb moviments envolvents vigilant no desmuntar les clares i fins que quedi una massa ben homogènia. Separem la massa en dues meitats, perquè necessitem dues planxes. Posem una de les masses a la safata plana del forn, sobre un silpat o paper de forn, de la mida més o menys que vulgueu fer el tiramisú. Jo vaig fer-lo amb un cèrcol adaptable a la mida que vulgui. La posem al forn durant uns 10 minuts, fins que l’escuradents surti sec, i deixem refredar a temperatura ambient. Repetim el procés amb l’altra meitat de la massa. I reservem.

Per a fer el tiramisú primer de tot fem un cafè sol i li tirem una miqueta de rom. Jo en vaig tirar molt poc, però això va a gustos, i podeu utilitzar altres licors. El reservem a temperatura ambient.

Muntem la nata. Un consell perquè us quedi ben muntada és tenir molt freda la nata, el bol on la volem muntar i les barnilles de la batedora que farem servir. Jo utilitzo un bol d’acer inoxidable i el poso uns minuts abans al congelador, així no tinc cap problema. Una vegada muntada la nata es reserva a la nevera i treballem el mascarpone amb una espàtula o cullera perquè agafi una textura més manejable i suau. Una vegada el tenim, l’incorporem a la nata. Es tracta de dues textures i densitats diferents, per tant, és millor afegir el mascarpone en dues o tres vegades i anar remenant amb moviments suaus i envolvents, i no posar més mascarpone fins que tinguem l’anterior ben integrat i vigilant no desmuntar la nata. Si ho fem així la textura queda genial! En aquest moment hi afegim el sucre glaç, també poc a poc i anar incroporant. I la vainilla al gust.

Per a muntar el tiramisú podeu utilitzar la mateixa font on el servireu, un motlle desmuntable, o com vaig fer jo, un cèrcol adaptable. Agafeu les planxes de melindro i les talleu amb el mateix cèrcol, de manera que tinguin la mateixa mida. N’empapeu una amb el cafè pels dos costats. Jo vaig fer-ho amb un pinzell, fins a deixar-la ben humida. I la poseu dins del cèrcol. Al damunt de la planxa hi posem 2/3 parts de la massa del mascarpone i la nata, i amb una espàtula procurem que quedi ben plana i llisa de la superfície. I hi tirem una mica de cacau en pols, al gust, però normalment no se’n tira tant com a la superfície de fora. I repetim el procés: empapem de cafè la segona planxa de melindro, la posem dins el cèrcol sobre la massa de mascarpone i nata. I hi posem la resta de la massa. A sobre hi tirem cacau en pols fins que quedi ben cobert i ja tindreu el tiramisú fet. Un altre petit consell que segur que sabreu: per tirar el cacau en pols (o sucre glaç en el cas d’altres pastissos) és millor fer-ho poc a poc i a través d’un colador molt  prim, així queda perfectament repartit.

L’heu de reservar a la nevera un mínim de 6 hores, per tant és millor preparar-lo el dia abans.

No vaig provar-lo, però boníssim segons em van dir! Així que espero que si us agrada aquest típic postre us animeu a fer-lo, és molt senzill!

Pastís italià de comiat

La meva bona amiga Anna marxava d’erasmus a Udine, Itàlia, i li vam fer un sopar sorpresa de comiat. Entre moltes altres coses, com pizza, cartells de “Ciao bella!” i fotos nostres de record, amb les amigues se’ns va acudir fer aquest pastís. És el típic pa de pessic de iogurt, que es fa amb un moment, però temàtic. Tot i així, posaré la recepta per si hi ha algú que no l’ha fet mai (cosa que dubto!)

Imatge

Ingredients:

· 3 ous

· 1 iogurt natural

· 3 mides de iogurt de farina

· 2 mides de iogurt de sucre

· 1/2 mida de iogurt d’oli d’oliva

· 1 sobre d’impulsor en pols tipus Royal

· ratlladura de llimona

· colorants

· 250 gr de xocolata negra de cobertura

Es pre-escalfa el forn a 180º.

Separem les clares dels rovells i batem, amb la batedora elèctrica, els rovells juntament amb el iogurt, la ratlladura de llimona i el sucre, fins que aquest quedi ben incorporat. Hi afegim l’oli. Tamisem la farina i l’ajuntem amb l’impulsor Royal. L’anem tirant poc a poc a la massa però sense batre amb elèctric, remenant amb una cullera o espàtula fins que s’integra, i en seguim tirant, i així fins que l’hem tirat tota. D’altra banda muntem les clares a punt de neu i les afegim, en dues vegades, a la massa, tot remenant amb moviments envolvents.

Separem la massa en tants bols com capes de colors diferents volguem, en aquest cas tres. I afegim el colorant a cada bol. Aquesta vegada vaig utilitzar-los líquids, però també ho podeu fer en pols o en gel, com preferiu. S’unta un motlle amb mantega i s’aboca una de les masses, la que vulgueu posar a sota de tot. Una vegada cuita, es deixa refredar a temperatura ambient. El temps de cocció depèn del gruix de la capa, sabrem que està cuit quan punxant amb un escuradents surti sec (però no obriu el forn fins que hagi pujat una mica i, aparentment, veieu que ja està més o menys cuit). Repetim el mateix procés amb la resta de masses que tinguem.

Per a muntar-ho, desfem la xocolata al microones o al bany maria. Normalment utilitzo la Nestlé Postres. Posem la primera capa de pa de pessic, una mica de xocolata a sobre, i la segona capa. D’aquesta manera queden les capes enganxades i no es mouen. Fem el mateix fins que haguem posat totes les capes i quan acabem les cobrim amb la resta de la xocolata. Si voleu decorar-ho amb alguna cosa, tipus boletes de colors, és millor fer-ho quan la xocolata encara no s’ha solidificat i així s’enganxa. Però en el cas de les perletes platejades pot ser que es desfacin si ho fem quan encara és calenta. Per això aneu en compte segons el què utilitzeu per decorar. Una vegada acabat es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Imatge

Per a enganxar les capes jo vaig utilitzar la mateixa xocolata que per fer la cobertura però podeu posar-hi moltes altres coses com Nocilla o Nutella, qualsevol tipus de frosting o de buttercream, melmelades, etc.  I podeu posar-ne només una mica, com jo en aquest cas (tenia poca xocolata!) o molta, fins que sobresurti pels costats i tot. Al vostre gust!

Cardenal

Bon dia! Per fi començo a penjar receptes. La veritat és que em fa molta il·lusió que aquesta sigui la primera que penjo.

Dissabte teníem dinar a casa i vaig pensar que podia fer un cardenal. Es tracta d’un pastís originari de Lloseta, Mallorca. Jo el conec perquè a la famosa pastisseria Turull de Terrassa els fan boníssims, i vaig pensar que estaria bé atrevir-me a fer-lo. Però em va costar molt trobar receptes per internet, i finalment vaig decidir fer una barreja de tot el que havia llegit. Es tracta d’una base de merenga i pa de pessic, nata muntada al mig, i tapat amb una capa igual que la base. És deliciós i es desfà a la boca!

Imatge

Imatge

Ingredients:

Per la merenga:

· 188 gr de sucre

· 3 clares d’ou naturals, a temperatura ambient

· un polsim de sal

Pel pa de pessic:

· 2 ous

· 50 gr sucre glaç

· 30 gr farina

Pel farcit:

· Nata líquida per muntar

· Sucre glaç

Pre-escalfem el forn a 160º, dalt i baix sense aire.

Per fer la merenga es baten les tres clares i el polsim de sal amb una batedora elèctrica. És important que quedin ben muntades. Quan estiguin gairebé muntades veurem que no queden bombolletes i que l’aspecte és blanc i brillant. Llavors afegim el sucre en forma de pluja, poc a poc i sense deixar de batre. La mida de sucre és una mica estranya, perquè partiex de que 250 gr de sucre són per 4 clares d’ou, però llavors em sobra mrenga així que he fet menys mida!

Una vegada tenim el sucre incorporat la merenga està feta. Ha de quedar ben forta, que en girar el bol no caigui i formant pics ferms. Si poseu una cullera dins i la traieu, queda una punta cap amunt del rastre de la cullera, i no cau. Aquesta és la textura perfecta.

En aquesta recepta explico com podeu fer el merenga italià (aquest que ja tenim fet és el francès). Jo encara no l’he provat de fer, perquè porta més temps, però el merenga queda més ben fet i no es trenca gens.

Es posa la merenga dins una mànega pastissera amb una boquilla gran, o sense boquilla, és com ho vaig fer jo. I es reserva. Sempre penso que és molt complicat omplis una mànega sense l’ajut d’una altra persona, fins que vaig saber aquest truc: posem la mànega dins dun got gran i ample, o una gerra que sigui tan llarga i ample com la mànega i dobleguem la part de dalt per no tacar-la. D’aquesta manera, podem tombar el bol amb una mà i utilitzar l’altra per escurar. És una tonteria, però a mi em va molt bé!

El pa de pessic és important que sigui blanc i molt flonjo, i que no s’assequi dins el forn durant la mitja hora que el tindrem a dins. Per això separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb la meitat del sucre glaç, fins que quedin esponjosos, blanquinosos i hagin augmentat el seu volum considerablement (el doble o més). Hi afegim la farina prèviament tamisada i seguim batent amb la batedora elèctrica fins que quedi ben incorporada. (Sóc d’aquelles que mai bat la farina amb batedora, però en aquest cas no podien quedar gens de gromulls).

D’altra banda, es munten les clares a punt de neu, i quan gairebé les tenim muntades hi afegim la resta del sucre fins que quedin fetes merenga. Quan està ben incorporat afegim les clares els rovells en dues vegades, remenant amb una espàtula fent moviments envolvents. Ja tenim la massa de pa de pessic feta i la posem en una altra mànega pastissera.

Per a fer el muntatge necessitem la safata plana del forn. Hi posem un silpat o paper de forn. Amb la mànega pastissera de la merenga fem dues línies de merenga de punta a punta de la safata, deixant un espai entre elles per una línia de pa de pessic. La merenga, un cop cuita, manté la forma original, no creix, així que feu les tires de la mida que vulgueu el cardenal. Una vegada fetes les dues tires de merenga, fem la de pa de pessic al mig, de manera que quedin totes tres tocant-se, juntes. I es repeteix el procés, per tenir la base i la tapa. Podeu fer l’amplada que vulgueu, anar fent tires, però sempre posant el merenga a les puntes perquè es manté ferm i fa de “tope” del pa de pessic (que en canvi, s’aplanaria).

Podem tirar-hi una miqueta de sucre glaç per sobre, sense tamisar, si queda gromullut no passa res (al contrari a mi m’agrada!), i ho posem al forn uns 30-35 minuts. Quan estigui fet veureu que la merenga no és blanca, sinó que està lleugerament torrada. Ho traiem del forn i deixem refredar a temperatura ambient.

Mentre tenim la massa al forn, muntem la nata i li afegim el sucre. Les quantitats van al gust, depèn de si voleu posar-hi molta nata o no, i si la voleu molt dolça o menys. Jo, sincerament, vaig fer-ho a ull.

Quan la massa de merenga i pa de pessic s’hagi refredat, posem la base al revés. Posem la nata muntada, o bé amb mànega pastissera o bé amb una cullera, jo vaig fer-ho amb cullera. I ho tapem amb la segona massa. I voilà, cardenal fet! El reservem a la nevera fins al moment de servir, i podem tirar-i sucre glaç al damunt amb l’ajut d’un colador metàl·lic o un tamisador. Hi ha qui li agrada molt fred amb la nata gairebé congelada, en aquest cas el guardem al congelador, però jo prefereixo fred de nevera. Quan el serviu, podeu acompanyar-lo de xocolata desfeta calenta, i queda boníssim! Jo normalment utilitzo la de Nestlé per fer fondue, que ja ve amb el recipient per microones, i si no l’utilitzo tota la tapo i la guardo.

No tinc fotos del procés, però a l’enllaç que hi ha més a munt, podeu veure com es munta si no queda clar amb l’explicació. Podeu fer-lo allargat o rodó, gran o individual… al vostre gust! Només heu de tenir en compte és el temps de cocció, si és més petit probablement no serà tanta estona al forn.

Espero que us animeu i gaudiu d’aquest postre deiliciós!